![\"\"](\"http:\/\/www.perezlozano.cat\/wp-content\/uploads\/campana.jpg\" "\\"campana\\"")
<\/a>Des de com a m\u00ednim els anys 80, la dreta occidental ha mirat d’apropiar-se de la ret\u00f2rica de la llibertat per justificar el seu projecte pol\u00edtic. La llibertat s’ha equiparat a all\u00f2 que els cl\u00e0ssics denominaven la “llibertat natural”: la pura i simple llibertat de moviments, la no intervenci\u00f3 de cap for\u00e7a f\u00edsica (particularment, la de l’Estat) en les relacions entre els individus. Aix\u00ed, les retallades d’impostos als m\u00e9s rics, la desregulaci\u00f3 dels mercats financers i la privatitzaci\u00f3 de serveis p\u00fablics b\u00e0sics com la sanitat o l’educaci\u00f3 (per posar nom\u00e9s alguns exemples) han volgut ser presentades com a part d’un programa que no aniria lligat a cap inter\u00e8s de classe, sin\u00f3 a la pura i simple defensa de la llibertat individual. Autors com Hayek, Mises o Friedman han contribu\u00eft poderosament a difondre aquest concepte de llibertat com *el* concepte de llibertat propi de tot pa\u00eds o individu lliures.<\/p>\nAquests autors oblidaven, no obstant, que la tradici\u00f3 pol\u00edtica il\u00b7lustrada del segle XVIII, la que va donar lloc al naixement del m\u00f3n modern, contemplava m\u00e9s d’un concepte de llibertat. Autors com Rousseau o Paine, per\u00f2 tamb\u00e9 com Locke o Adam Smith (a qui els neoliberals recorren tan sovint havent-ho llegit tan poc) eren conscients que l’entrada de l’\u00e9sser hum\u00e0 a la societat equivalia a renunciar a la llibertat natural: un cop entrem en contacte amb altres individus, la llibertat natural esdev\u00e9 un joc de suma zero, on com m\u00e9s llibertat tens tu, menys en tinc jo.<\/p>\n
Per aquests autors, la societat oferia a l’individu un altre tipus de llibertat: la “llibertat civil”. La que s’experimenta quan l’individu viu en societat sense que cap altre membre d’aquesta pugui interferir <\/em>a la seva vida arbitr\u00e0riament<\/em>, \u00e9s a dir, sense tenir en compte els seus interessos i opinions. Una llibertat que aquests autors associaven, principalment, a dues coses: per una banda, la possessi\u00f3 de propietat\u00a0 privada agr\u00e0ria, que garantia l’autonomia econ\u00f2mica de l’individu; i per una altra, la participaci\u00f3 de la ciutadania al govern de la societat, ja fos directament o per la via de la representaci\u00f3,\u00a0 ja que la participaci\u00f3 protegia l’individu de les arbitrarietats del poder pol\u00edtic. Aquelles persones que no disposaven de propietat, o que estaven excloses de la participaci\u00f3 pol\u00edtica (dues mancances que sovint coincidien), estaven sotmeses a les interfer\u00e8ncies arbitr\u00e0ries del govern o dels poders privats; i, per tant, n’acabaven sent dependents. Per tant, dominaci\u00f3 i depend\u00e8ncia eren els ant\u00f2nims d’aquesta forma de llibertat, la pr\u00f2pia de tota societat civilitzada. Els esclaus, les dones o els homes no-propietaris eren alguns dels individus a qui aquests autors consideraven no-lliures, en virtut del seu estat de depend\u00e8ncia.<\/p>\n Quan, al llarg dels segles XIX i XX, les societats modernes van deixar de ser societats primordialment agr\u00e0ries, l’autonomia econ\u00f2mica va deixar d’estar lligada a la propietat de la terra. Davant aix\u00f2, els defensors i defensores de la llibertat civil i de la seva universalitzaci\u00f3, mantenint per una banda el seu comprom\u00eds amb la participaci\u00f3 ciutadana a la pol\u00edtica, van passar d’altra banda a proposar, en el camp econ\u00f2mic, noves mesures per garantir que tot ciutad\u00e0 o ciutadana fos independent. Va haver moviments que, en defensa de la llibertat civil, van proposar l’abolici\u00f3 mateixa de la propietat privada: si tot era propietat de tothom, ning\u00fa no dependria de ning\u00fa. Un experiment social que fins ara mai no ha donat els fruits esperats.<\/p>\n D’altres moviments, des del New Deal nord-americ\u00e0 fins la socialdemocr\u00e0cia escandinava, van defensar un programa de\u00a0 progressives reformes econ\u00f2miques i socials que portessin, d’una banda, a garantir l’autonomia econ\u00f2mica de l’individu; i d’altra banda, a evitar les grans concentracions de riquesa que amena\u00e7aven l’autonomia de tots els individus. \u00c9s a dir: no es van proposar acabar amb la propietat privada, sin\u00f3 controlar-la i redistribuir-la de manera que ning\u00fa no fos tan pobre com per sotmetre’s a ning\u00fa, ni ning\u00fa no fos tan ric com per sotmetre ning\u00fa. Per descomptat, dins aquesta l\u00ednia de defensa de l’autonomia dels individus socialment m\u00e9s vulnerables a l’arbitrarietat, es va acabar donant resposta, en major o menor mesura, a les lluites de les dones, de les minories \u00e8tniques i socials, i del jovent. Particularment\u00a0 rellevant \u00e9s el cas de l’aparici\u00f3 de les reivindicacions feministes a l’agenda pol\u00edtica, ja que a m\u00e9s de lluitar pel dret de les dones a la participaci\u00f3 pol\u00edtica i a l’autonomia econ\u00f2mica, van haver de lluitar per una forma de propietat que mai no havia estat negada del tot als homes, ni als m\u00e9s oprimits: la propietat sobre el propi cos.<\/p>\n De manera que la defensa de les conquestes d’aquests moviments de reforma social, i la lluita per aconseguir-ne de noves, no s\u00f3n pas una amena\u00e7a per la llibertat. Redistribuir la riquesa, prevenir els monopolis i dissenyar pol\u00edtiques p\u00fabliques en defensa dels col\u00b7lectius socialment m\u00e9s vulnerables: aquests s\u00f3n tres fronts, no de la lluita contra la llibertat, sin\u00f3 de la seva defensa m\u00e9s conseq\u00fcent. I la lluita de la dreta per evitar aquests aven\u00e7os cap a la universalitzaci\u00f3 de la llibertat civil no pot justificar-se en nom de “la llibertat”, sin\u00f3 en tot cas en nom de “l’altra” llibertat: la natural. La pr\u00f2pia de l’estat salvatge de la humanitat. Que \u00e9s l’estat en el que els poderosos, en el fons, sempre s’han sentit m\u00e9s c\u00f2modes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Des de com a m\u00ednim els anys 80, la dreta occidental ha mirat d’apropiar-se de la ret\u00f2rica de la llibertat per justificar el seu projecte pol\u00edtic. La llibertat s’ha equiparat a all\u00f2 que els cl\u00e0ssics denominaven la “llibertat natural”: la pura i simple llibertat de moviments, la no intervenci\u00f3 de cap for\u00e7a f\u00edsica (particularment, la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4,5],"tags":[23,34,50,52,63],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/160"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=160"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/160\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=160"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=160"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=160"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}