{"id":181,"date":"2010-06-01T01:36:37","date_gmt":"2010-06-01T01:36:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=181"},"modified":"2010-06-01T01:36:37","modified_gmt":"2010-06-01T01:36:37","slug":"necessitem-un-segon-new-deal","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=181","title":{"rendered":"Necessitem un segon New Deal"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

\"\"<\/a>A comen\u00e7ament del segle XX, el laissez-faire<\/em>, m\u00e9s que un punt de consens entre els governs nord-americans, era un aut\u00e8ntic dogma. Vist des del m\u00f3n d’avui dia, pot semblar com si l’ascens de l’Estat del Benestar i de l’ideal de l’economia mixta fos conseq\u00fc\u00e8ncia del crack del 29 i de la Gran Depressi\u00f3; com si aquella terrible crisi hagu\u00e9s acabat amb el dogma del laissez-faire<\/em> pel propi pes de l’evid\u00e8ncia que hi aportava en contra. La veritat, per\u00f2, \u00e9s que els fets per si mateixos no forcen els grans canvis socials: tamb\u00e9 calen les voluntats. Les voluntats pol\u00edtiques, especialment.<\/p>\n

Als Estats Units, el dogma del laissez-faire<\/em> es va acabar quan el president dem\u00f2crata Franklin D. Roosevelt va decidir enfrontar-s’hi. Mitjan\u00e7ant l’acci\u00f3 del govern federal, entre 1933 i 1945, Roosevelt va aconseguir reactivar el motor de l’economia nord-americana, d’una banda; i tamb\u00e9 va contribuir a fer-la m\u00e9s equitativa, d’una altra, tot creant els primers grans programes socials de l’Estat del Benestar nord-americ\u00e0, com ara la pr\u00f2pia Seguretat Social, una de les primeres del planeta.<\/p>\n

Aquest conjunt de noves pol\u00edtiques socials, que van conformar l’anomenat New Deal<\/a>, van ser atacades en el seu moment, des de la dreta, com a disbaratades i, en especial, com a incompatibles amb el valor que l’imaginari patri\u00f2tic nord-americ\u00e0 ha considerat com a central en la definici\u00f3 de la identitat del seu pa\u00eds: la llibertat. La idea central d’aquesta mena de cr\u00edtiques era que si Washington intervenia a l’economia per tal de redistribuir la riquesa i protegir els econ\u00f2micament m\u00e9s vulnerables, tard o d’hora s’acabaria implantant arreu del pa\u00eds un comunisme totalitari com el que regia la URSS de l’era d’Stalin.<\/p>\n

En realitat, Roosvelt va justificar en tot moment el New Deal amb una promesa de llibertat. Concretament, ho va fer en nom de la que ell mateix, en plena Segona Guerra Mundial, anomenaria la “llibertat enfront de la necessitat”<\/a>: la llibertat de viure “una vida saludable i pac\u00edfica”. \u00c9s a dir: disposar dels recursos econ\u00f2mics b\u00e0sics per no haver-se de sotmetre a la voluntat d’aquell qui decideix si ens els dona o ens els treu. Una idea que lliga directament amb la tradici\u00f3 republicana, en la qual es movien els pares fundadors dels EUA.<\/p>\n

Avui dia, en que una nova crisi ha tornat a demostrar que el laissez-faire<\/em> salvatge no funciona, i en que novament es pret\u00e9n que les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi la paguin els m\u00e9s vulnerables, cal que les esquerres de tot el m\u00f3n reprenguin aquesta l\u00ednia de pensament i proposin programes de recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica en que la redistribuci\u00f3 de la riquesa sigui defensada tant en nom de l’efici\u00e8ncia com en nom de la llibertat.<\/p>\n

Si volem un m\u00f3n lliure necessitem un grau raonable d’igualtat que asseguri que ning\u00fa no \u00e9s prou pobre com per haver de vendre la seva llibertat; ni ning\u00fa prou ric com per for\u00e7ar la venda de la llibertat de tothom. I aix\u00f2 significa regulaci\u00f3 del sistema financer; impostos m\u00e9s progressius; lluita contra el frau fiscal; sanitat i educaci\u00f3 p\u00fabliques i de qualitat; programes socials com la Renda B\u00e0sica, que fomentin l’autonomia i no la depend\u00e8ncia; ajut als emprenedors i emprenedores; i impuls a l’emancipaci\u00f3 econ\u00f2mica d’aquells col\u00b7lectius que, com les dones i el jovent, s\u00f3n els primers en rebre quan venen mal dades. I tot aix\u00f2, com ja va dir en el seu dia el president Roosevelt, “a tot arreu del m\u00f3n”.<\/p>\n

I si volem un pa\u00eds lliure, tamb\u00e9 necessitem tot aix\u00f2. Si volem que els catalans i les catalanes s’atreveixin a arriscar, a innovar i a crear riquesa, primer han de saber que viuen en una societat on es premia l’esfor\u00e7 i no la classe social de naixement, per no parlar del sexe, el color de la pell, la orientaci\u00f3 sexual o l’edat. I per aconseguir una societat com aquesta, necessitem la \u00fanica eina que la pot fer possible aqu\u00ed, a casa: l’Estat propi.<\/p>\n

\u00c9s amb l’Estat propi que disposarem dels diners que actualment se’ns espolien per finan\u00e7ar els deliris de grandesa de Madrid; \u00e9s amb l’Estat propi que tindrem llibertat per definir un model econ\u00f2mic propi, allunyat del capitalisme especulatiu i endollista promogut des de fa d\u00e8cades pels successius governs espanyols; \u00e9s amb l’Estat propi que podrem posar les infraestructures d’aquest pa\u00eds al servei de l’economia d’aquest pa\u00eds, tot aconseguint que Catalunya deixi de ser un barri econ\u00f2mic de Madrid i torni a ser un dels territoris econ\u00f2micament m\u00e9s din\u00e0mics d’Europa. I \u00e9s amb la riquesa que tot plegat ens aporti, que podrem construir la societat pr\u00f2spera, igualit\u00e0ria i lliure que necessitem.<\/p>\n

Necessitem un New Deal global perqu\u00e8 necessitem un m\u00f3n lliure. Necessitem un New Deal nacional perqu\u00e8 necessitem un pa\u00eds lliure. I necessitem un Estat propi perqu\u00e8, sense ell, ni podrem construir l’Estat del Benestar que necessitem al nostre pa\u00eds, ni podrem contribuir, des d’aqu\u00ed (i no des de Madrid) a construir un sistema global de benestar que permeti, per dir-ho amb les paraules del propi president Roosevelt, “que els habitants de totes les nacions gaudeixin d’una vida saludable i pac\u00edfica -arreu del m\u00f3n<\/em>“.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A comen\u00e7ament del segle XX, el laissez-faire, m\u00e9s que un punt de consens entre els governs nord-americans, era un aut\u00e8ntic dogma. Vist des del m\u00f3n d’avui dia, pot semblar com si l’ascens de l’Estat del Benestar i de l’ideal de l’economia mixta fos conseq\u00fc\u00e8ncia del crack del 29 i de la Gran Depressi\u00f3; com si […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4,5,6],"tags":[112,32,34,113],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/181"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=181"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/181\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=181"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=181"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=181"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}