![\"\"](\"http:\/\/www.perezlozano.cat\/wp-content\/uploads\/semafor.jpg\" "\\"semafor\\"")
<\/a>Si hagu\u00e9s de classificar els i les independentistes segons el seu grau de comprom\u00eds militant amb la causa, crec que els (ens) dividiria en tres grups. Per un cant\u00f3, trobem el que podr\u00edem anomenar “l’independentisme de trinxera”; el formen els i les que militen a l’independentisme en les vict\u00f2ries i en les derrotes, conscients que la construcci\u00f3 d’un Estat propi \u00e9s una tasca complicada que requereix no nom\u00e9s de moltes mans, sin\u00f3 de molta paci\u00e8ncia. No dic que en aquest grup no faltin vicis; sovint, per exemple, s’hi pot observar una certa despreocupaci\u00f3 sobre quin full de ruta s’ha de seguir per arribar a la independ\u00e8ncia, i per tant una certa tend\u00e8ncia a fer les coses “com sempre”, per pura in\u00e8rcia. Per\u00f2 crec que \u00e9s evident que, sense persones aix\u00ed, l’independentisme ni hauria nascut ni perduraria.<\/p>\nDespr\u00e9s hi ha, per descomptat, l’independentisme m\u00e9s o menys passiu, que jo diria que \u00e9s majoritari. Gent que en un moment determinat podran votar un partit independentista, assistir a una manifestaci\u00f3, signar un manifest o fins i tot participar en una campanya concreta amb un objectiu concret i a curt termini, per\u00f2 que en general estaran desconnectats de la lluita quotidiana per la independ\u00e8ncia. Gent a la que, en general, “has d’anar a buscar”, perqu\u00e8 per falta de temps o d’iniciativa prefereixen deixar el combat diari per uns altres. No em sembla en si mateix criticable, ja que cadasc\u00fa sap quines s\u00f3n les seves circumst\u00e0ncies.<\/p>\n
I finalment, hi ha el que podr\u00edem anomenar “milit\u00e0ncia del sem\u00e0for”. Si comparem el cam\u00ed cap a la independ\u00e8ncia amb una carretera, podem imaginar-nos que des del lloc de sortida fins el punt d’arribada hi ha un seguit de sem\u00e0fors. En ocasions estan en verd; s\u00f3n els per\u00edodes en que l’independentisme creix exponencialment, sovint per una barreja entre canvis generacionals i moments de crisi de les alternatives existents (l’autonomisme, el federalisme). En altres ocasions, per\u00f2, el sem\u00e0for est\u00e0 en vermell; s\u00f3n els per\u00edodes en que aquest creixement s’esgota i, sovint, retrocedeix fins un cert punt degut als errors de les organitzacions independentistes i a la tremenda incapacitat d’aquest moviment per gestionar les seves difer\u00e8ncies sense convertir-les en enfrontaments fratricides.<\/p>\n
Al contrari que l’independentisme de trinxera, la milit\u00e0ncia del sem\u00e0for \u00e9s sensible als canvis en el sem\u00e0for de la independ\u00e8ncia. Quan el sem\u00e0for est\u00e0 en verd, a les files de l’independentisme militant arriben nombroses altes, motivades pel que sembla ser una onada imparable que de manera imminent ens portar\u00e0 a la llibertat. Quan el miratge de la vict\u00f2ria imminent desapareix i el sem\u00e0for es posa en groc o en vermell, una part d’aquest independentisme, a voltes per pur i virtu\u00f3s orgull, es converteix en independentisme de trinxera; per\u00f2 una altra bona part, desil\u00b7lusionada i mancada de visi\u00f3 a llarg termini, acaba per anar cap a casa, amb un cert convenciment que si la independ\u00e8ncia no s’ha aconseguit en el moment en que el sem\u00e0for estava en verd, ja no s’aconseguir\u00e0 mai. \u00c9s la dial\u00e8ctica del “o ara o mai<\/em>“.<\/p>\n I la veritat \u00e9s que els canvis pol\u00edtics profunds rara vegada depenen d’un \u00fanic moment hist\u00f2ric en que les forces en conflicte s’ho juguen tot a una carta. Les revolucions francesa i russa van anar precedides de segles de revoltes camperoles fracassades; els afroamericans van guanyar els seus drets civils als EUA despr\u00e9s de la Guerra de Secessi\u00f3 (1865) per perdre’ls en tan sols una d\u00e8cada sota el jou de la segregaci\u00f3 racial, que no va ser eliminada fins els anys 60 del segle XX; l’Estat del Benestar va apar\u00e8ixer com a fita d’un moviment obrer acostumat a la derrota i la persecuci\u00f3, i de fet avui en dia est\u00e0 en evident retroc\u00e9s. La pol\u00edtica, i m\u00e9s encara la pol\u00edtica democr\u00e0tica, \u00e9s una lluita sense final, un camp de batalla m\u00e9s lent per\u00f2 m\u00e9s civilitzat que el dels militars, on no guanya qui m\u00e9s ferotgement ataca ni qui m\u00e9s preses t\u00e9, sin\u00f3 qui continua fent voltes dins el ring al final de cada assalt.<\/p>\n No \u00e9s que em sembli moralment reprovable que una persona nom\u00e9s s’apunti al carro de l’independentisme quan arriben els dies dol\u00e7os del creixement i l’euf\u00f2ria. Com he dit abans, cadasc\u00fa sap per qu\u00e8 fa les coses. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de la dimensi\u00f3 moral, si que veig un evident problema pol\u00edtic en el fet que una part tan substancial de la milit\u00e0ncia independentista aconseguida durant els darrers anys mostri tanta impaci\u00e8ncia i tanta poca predisposici\u00f3 a aguantar els dies grisos i els mals moments. Servidor, que va entrar a militar a l’esquerra independentista l’any 2001, se’n recorda perfectament del que era ser independentista (i a sobre d’esquerres!) abans de 2003. I si b\u00e9 em meravello del que hem progressat des d’aleshores, tamb\u00e9 s\u00e9 que els Reis Mags s\u00f3n els pares, i que \u00e9s altament improbable que la independ\u00e8ncia s’aconsegueixi l’any vinent.<\/p>\n O sigui que millor que deixem de pensar que vivim en l’avantsala de la independ\u00e8ncia, i que ens anem adonant que vivim un moment hist\u00f2ric per\u00f2 no definitiu. Qu\u00e8 en menys temps del que ens imaginem, el sem\u00e0for es tornar\u00e0 a posar en groc, o fins i tot en vermell, degut a l’hegemonia d’un partit, CiU<\/a>, que es mant\u00e9 en la indefinici\u00f3 respecte al dilema independ\u00e8ncia s\u00ed \/ independ\u00e8ncia no. I que caldr\u00e0 que ning\u00fa no es desanimi i que continuem treballant, des de la sigla on cadasc\u00fa\/na se senti m\u00e9s c\u00f2mode, per la Rep\u00fablica Catalana. Hem d’abandonar el “o ara o mai<\/em>” amb tanta for\u00e7a com estem mirant d’abandonar el “qui dia passa any empeny<\/em>“, aquella actitud pujolista que massa sovint hem pogut veure, tamb\u00e9, dins les files de l’independentisme. Com sempre, la virtut es troba en el punt mig: “o ara… o m\u00e9s endavant<\/em>“. I a seguir treballant per aconseguir la llibertat, conscients que el que seguim no \u00e9s una l\u00ednia recta ascendent sin\u00f3 un complicat cam\u00ed empedrat i ple de pujades i baixades. “De percal en percal fins la vict\u00f2ria final<\/em>“, com diu un bon company.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si hagu\u00e9s de classificar els i les independentistes segons el seu grau de comprom\u00eds militant amb la causa, crec que els (ens) dividiria en tres grups. Per un cant\u00f3, trobem el que podr\u00edem anomenar “l’independentisme de trinxera”; el formen els i les que militen a l’independentisme en les vict\u00f2ries i en les derrotes, conscients que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[5,6],"tags":[15,32,45,111],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/229"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=229"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/229\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=229"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=229"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=229"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}