![\"\"](\"http:\/\/www.perezlozano.cat\/wp-content\/uploads\/y1pV2RNrcb58NzLRCfPmOc0QwFv9PubCJrSeQaWdeouQOAui5o5Dc3kSY8x6rx9fNiWkTG15CKD9wY.jpeg\" "\\"La")
<\/a>Fa uns dies, un amic meu em comentava (no s\u00e9 si \u00e9s cert o no) que als Estats Units moltes empreses privades, a l’hora de contractar una persona per feines de responsabilitat, valoren molt que l’aspirant hagi muntat empreses que hagin fracassat. S’interessen per saber quines empreses eren, quines previsions es van fer a l’hora de muntar-les i quines van ser les causes de la seva fallida. I la veritat \u00e9s que no \u00e9s la primera vegada que sento aix\u00f2 sobre la cultura empresarial nord-americana. Pot semblar una paradoxa, per\u00f2 el meu amic argumentava que les empreses fracassades mostren dues coses en una persona: primer, valentia; i segon, experi\u00e8ncia. Tothom ho experimentem en la nostra vida quotidiana: dels errors s’apr\u00e8n. Per ells progressem i madurem.<\/p>\n\u00c9s interessant comparar aquesta actitud amb la que es gasta al nostre pa\u00eds. Aqu\u00ed, tothom elimina o dissimula al seu curr\u00edculum aquells projectes que no van sortir b\u00e9 i exagera aquells que van tenir \u00e8xit. No nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que de no fer-ho aix\u00ed la persona s’arrisca a que altres, m\u00e9s deshonestes que ella, li passin la m\u00e0 per la cara acusant-la d’in\u00fatil i fracassada. I no nom\u00e9s passa amb el curr\u00edculum laboral: sigui als esports, a la vida personal o (com no!) a la pol\u00edtica, a vegades fa l’efecte com si tothom estigu\u00e9s esperant que alg\u00fa s’entrebanqu\u00e9s per assenyalar-lo i riure. Cosa que indueix, naturalment, a amagar els propis entrebancs. I a evitar els riscos i, amb ells, els fracassos… per\u00f2 tamb\u00e9, involunt\u00e0riament, els grans \u00e8xits.<\/p>\n
Tot plegat, d’entrada, ens hauria de dur a relativitzar molt l’estereotip dels nord-americans com un poble obsessionat amb el triomf. Sembla que, si m\u00e9s no, entenen una cosa tan simple com que el cam\u00ed de l’\u00e8xit est\u00e0 farcit de fracassos fecunds. I \u00e9s una idea que crec que \u00e9s important tenir al cap en una realitat tan complicada com \u00e9s la pol\u00edtica. En especial a l’independentisme, un moviment tan donat a la depressi\u00f3 com a l’euf\u00f2ria, i tan poc habituat al terme mig de la perseveran\u00e7a tranquil\u00b7la.<\/p>\n
Aix\u00f2 no significa, evidentment, que calgui buscar el frac\u00e0s pel frac\u00e0s, ni que s’hagi d’actuar amb temeritat, sense pensar en les conseq\u00fc\u00e8ncies de les nostres decisions. De fet, d’aix\u00f2 l’independentisme en va ple: de gent que s’arrisca les energies en projectes mal planificats i pitjor organitzats, que pensa en terminis d’un o dos mesos i no de quatre o cinc anys (que \u00e9s el que dura una legislatura, i per tant sovint un cicle pol\u00edtic). El tema no \u00e9s ni convertir-se en fan del frac\u00e0s ni despreocupar-se d’ell.<\/p>\n
El tema \u00e9s un altre: \u00e9s ser conscient que, per b\u00e9 que fem les coses, per reflexius i racionals que siguem a l’hora de planificar-les, per m\u00e9s hores que hi dediquem a l’hora d’executar-les, al final sempre ens haurem de topar amb un o altre frac\u00e0s. I que, per tant, cal no desanimar-se quan arriba, i aprofitar-lo com una oportunitat per preguntar-se pels errors comesos i d’aquesta manera, en el futur, fer les coses una mica millor. Una actitud davant el frac\u00e0s que, malauradament, escasseja dins l’independentisme. I el m\u00e9s ir\u00f2nic \u00e9s que escasseja m\u00e9s entre l’independentisme m\u00e9s temerari, entre el m\u00e9s visceral i menys reflexiu; que naturalment, \u00e9s el que es topa m\u00e9s sovint amb el frac\u00e0s.<\/p>\n
Aquestes reflexions venen a compte d’una previsi\u00f3 de futur que em t\u00e9 for\u00e7a preocupat<\/a>: que, al final, despr\u00e9s de tant jugar als autos de xoc entre si, els i les independentistes perdin for\u00e7a al Parlament de Catalunya aquesta tardor. Una situaci\u00f3 que dur\u00e0 a la decepci\u00f3 i, probablement, a la desmobilitzaci\u00f3 a una part de la gent que s’ha anat apuntant al carro de l’independentisme durant el darrer lustre, bona part de la qual ho ha fet conven\u00e7uda que aix\u00f2 de la independ\u00e8ncia ja estava a tocar. Que, com va dir aquell, podem ser independents al mes de gener<\/a>.<\/p>\n Evidentment, quan aquestes fantasies es desfan, quan es descobreix que els Reis Mags s\u00f3n els pares, l’inevitable \u00e9s la frustraci\u00f3. I ser\u00e0 aqu\u00ed on caldr\u00e0 recordar all\u00f2 del valor de les empreses fracassades. \u00c9s important saber admetre el frac\u00e0s sense autoenganyar-se per\u00f2 sense enfonsar-se, i aprofitar la oportunitat per millorar. Si finalment les eleccions de la tardor l’independentisme fracassa, tocar\u00e0 aixecar-se de nou sense escarafalls, sense els t\u00edpics “jo no puc continuar, estic desmotivat\/da<\/em>“, “he perdut la il\u00b7lusi\u00f3<\/em>“, “ja no ho aconseguirem mai<\/em>“, i dem\u00e8s lamentacions posteriors a una ejaculaci\u00f3 pol\u00edtica preco\u00e7. Simplement, la propera vegada que les coses ens tornin a anar b\u00e9, el proper “moment hist\u00f2ric” que tinguem davant els nostres nassos, ja mirarem, i em perdonareu l’expressi\u00f3, de no ser tots plegats tan gilipolles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa uns dies, un amic meu em comentava (no s\u00e9 si \u00e9s cert o no) que als Estats Units moltes empreses privades, a l’hora de contractar una persona per feines de responsabilitat, valoren molt que l’aspirant hagi muntat empreses que hagin fracassat. S’interessen per saber quines empreses eren, quines previsions es van fer a l’hora […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/265"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=265"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/265\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=265"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=265"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}