{"id":281,"date":"2010-09-23T08:32:18","date_gmt":"2010-09-23T08:32:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=281"},"modified":"2010-09-23T08:32:18","modified_gmt":"2010-09-23T08:32:18","slug":"la-reforma-laboral-i-lhumor-dels-rics","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=281","title":{"rendered":"La reforma laboral i l'humor dels rics"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>David Schweickart, matem\u00e0tic i fil\u00f2sof nord-americ\u00e0, diu a un interessant assaig (1) que a una economia capitalista est\u00e0 en l’inter\u00e8s racional-egoista de tothom el mantenir contents els capitalistes (pp. 141 i 142). Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed degut a la pr\u00f2pia naturalesa de l’economia capitalista: per a que aquesta estigui sanejada i funcioni, cal que la inversi\u00f3 no es deturi.<\/p>\n

La resta \u00e9s hist\u00f2ria: tenint en compte que els principals inversors s\u00f3n els individus amb les rendes m\u00e9s altes, en cas que aquests deixin d’invertir hi haur\u00e0 una caiguda en picat de l’economia que acabar\u00e0 per afectar amb m\u00e9s duresa els individus m\u00e9s pobres de la societat: menys inversi\u00f3 significa menys creixement econ\u00f2mic, ergo<\/em> menys feina, ergo<\/em> m\u00e9s atur, ergo<\/em> m\u00e9s pobresa. Significa tamb\u00e9 menys recaptaci\u00f3 en impostos, ergo <\/em>menys serveis socials, ergo<\/em>, de nou, m\u00e9s pobresa (i m\u00e9s dura). Els pol\u00edtics, que ho saben, van amb molt de compte amb ficar-se amb els rics, perqu\u00e8 s’hi poden jugar unes xifres d’atur i, amb elles, unes eleccions.<\/p>\n

Sembla, doncs, que mentre visquem en economies de mercat amb un lloc prominent per la propietat privada (i aix\u00f2 \u00e9s, en resum, el capitalisme), estem condemnats a cuidar el bon humor dels rics, no fos cas que la seva tristesa inversora fos la nostra desgr\u00e0cia vital. Tanmateix, Schweickart nom\u00e9s explicava una part de la hist\u00f2ria. S\u00ed, \u00e9s cert, es necessiten diners per muntar una empresa. S\u00ed, \u00e9s cert, sense inversions l’economia no funciona. Per\u00f2 els diners, per si sols, fan poca cosa. Cal la m\u00e0 d’obra necess\u00e0ria per posar-los en marxa. Cal que el que es produeixi es consumeixi. I cal, especialment, que l’Estat funcioni, faci complir els drets de propietat i garanteixi l’ordre p\u00fablic; cosa que significa que ni els rics poden prescindir de l’Estat, el qual, en democr\u00e0cia, \u00e9s governat per representants escollits democr\u00e0ticament segons el principi “una persona, un vot”. I no cal dir que hi ha m\u00e9s persones treballadores que de classe alta.<\/p>\n

Considerat des d’aquest punt de vista, les forces entre les classes altes i les populars estan for\u00e7a m\u00e9s equilibrades, tenint en compte que les darreres consumeixen, treballen i voten, i en tots tres camps s\u00f3n majoria. S\u00ed, \u00e9s veritat, resulta m\u00e9s f\u00e0cil pels rics deixar d’invertir que pels treballadors i treballadores deixar de treballar o de consumir, o participar en el proc\u00e9s pol\u00edtic. Per\u00f2 que les classes populars ho tinguin m\u00e9s complicat no significa que ho tinguin impossible. Una vaga, una campanya de boicot a una determinada empresa o a un determinat sector, i una intervenci\u00f3 organitzada i eficient en el proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 de les lleis no s\u00f3n objectius impossibles pels i les treballadores. Esfor\u00e7ats i sacrificats s\u00ed; impossibles no.<\/p>\n

Ho podem veure, per exemple, en el cas de la reforma laboral. Podem queixar-nos tant com vulguem, per\u00f2 el cert \u00e9s que si el PSOE<\/a> l’ha tirada endavant \u00e9s perqu\u00e8 sap que perdr\u00e0 m\u00e9s vots si l’economia segueix caient que si alguns drets socials es retallen. Pol\u00edticament, el raonament \u00e9s impecable, per m\u00e9s que moralment resulti inc\u00f2mode. S\u00ed, \u00e9s clar, el PSOE podria tirar endavant un proc\u00e9s de reformes fiscals i econ\u00f2miques en clau progressista, que ajudessin a sanejar el deute p\u00fablic i l’economia de l’Estat sense necessitat de tocar una sola prestaci\u00f3 social. El problema \u00e9s que en aquest combat qualsevol governant espanyol estar\u00e0 sol, sense el suport d’uns sindicats forts i d’unes classes populars organitzades i acostumades a la mobilitzaci\u00f3. Aix\u00ed, quan la \u00fanica pressi\u00f3 que es rep \u00e9s la de sempre, la dels rics, resulta f\u00e0cil sotmetre-s’hi.<\/p>\n

Imaginem-nos que les coses no fossin aix\u00ed. Que a l’Estat espanyol hi hagu\u00e9s el 80% d’afiliaci\u00f3 sindical que es pot veure a Su\u00e8cia, enlloc d’un 20%. Que el PSOE sab\u00e9s que de tirar endavant la reforma laboral no s’arrisca a una simple vaga general d’un dia, sin\u00f3 a setmanes de mobilitzacions i la conseg\u00fcent caiguda de popularitat a les enquestes. Que els governants sabessin que a l’hora de tirar endavant reformes progressistes tenen, al darrere, un poble preparat per front els poderosos amb totes les eines que la democr\u00e0cia moderna posa al seu abast, que sent insuficients, s\u00f3n moltes i molt poderoses.<\/p>\n

Qu\u00e8 vull dir amb aix\u00f2? Que els que no som d’alta fam\u00edlia nom\u00e9s ens lliurem de ser esclaus de l’humor dels rics quan ens decidim a posar-nos de mal “humor”, no a la conversa de caf\u00e8, sin\u00f3 a les urnes, als carrers i als centres de treball i de consum. Que \u00e9s molt f\u00e0cil culpar de tot “els pol\u00edtics”, per\u00f2 que en democr\u00e0cia “els pol\u00edtics” som tots i totes. Que hem de fer vaga el 29 de setembre<\/a>, per\u00f2 que la vaga per si sola no resoldr\u00e0 res si no t\u00e9 continu\u00eftat. I que en temps passats, en que la classe treballadora era m\u00e9s pobra, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s combativa, els drets socials avan\u00e7aven poc a poc, per\u00f2 no retrocedien.<\/p>\n

No parlo de fer “la revoluci\u00f3”. Parlo de fer “la reforma”, per\u00f2 de fer-la entre tothom, enlloc de deixar-la c\u00f2modament en mans dels “pol\u00edtics”. \u00c9s aix\u00f2, o seguir sent esclaus del vol\u00e0til humor dels poderosos.<\/p>\n

————–<\/p>\n

(1) Schweickart, David; “\u00bfSon compatibles la libertad, la igualdad y la democracia?”, a Gargarella, Roberto; i Ovejero, F\u00e9lix; Razones para el Socialismo<\/em>, Paid\u00f3s, Barcelona (2001).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

David Schweickart, matem\u00e0tic i fil\u00f2sof nord-americ\u00e0, diu a un interessant assaig (1) que a una economia capitalista est\u00e0 en l’inter\u00e8s racional-egoista de tothom el mantenir contents els capitalistes (pp. 141 i 142). Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed degut a la pr\u00f2pia naturalesa de l’economia capitalista: per a que aquesta estigui sanejada i funcioni, cal que la inversi\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4,5,6],"tags":[22,110,34,58,65,67],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/281"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=281"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/281\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}