{"id":302,"date":"2010-10-15T10:10:53","date_gmt":"2010-10-15T10:10:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=302"},"modified":"2010-10-15T10:10:53","modified_gmt":"2010-10-15T10:10:53","slug":"seguir-avancant-o-tornar-a-loasi-de-fang","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=302","title":{"rendered":"Seguir avan\u00e7ant o tornar a l'oasi de fang"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>(Publicat<\/a> al diari Cr\u00f2nica.cat<\/a><\/em>)<\/p>\n

Tot partit pol\u00edtic aspira, en temps d’eleccions, a oferir un relat propi sobre el que representen els comicis. Aquestes eleccions catalanes no s\u00f3n una excepci\u00f3. CiU<\/a> insisteix en la idea que el proper 28N es tria o tripartit o Artur Mas, en la seva tradicional l\u00ednia de “o nosaltres o el caos”. El PSC<\/a>, per\u00f2 sobretot ICV<\/a>, fan la mateixa lectura per\u00f2 a la inversa: despr\u00e9s del 28N, o governen les esquerres o tornaran les dretes. I els nous partits independentistes, RCat<\/a> i SCI<\/a>, oscil\u00b7len entre insinuar una impossible majoria absoluta independentista o admetre que, simplement, aspiren a que un nou tipus d’independentisme, ideol\u00f2gicament transversal i menys moderat que el d’ERC<\/a>, entri al Parlament.<\/p>\n

Els dos primers relats, en realitat dues maneres diferents de relatar el mateix, em semblen evidentment falsos: no hi ha, a dia d’avui, ni una sola enquesta que predigui, ni de lluny, una possible majoria d’esquerres al Parlament. Pesi a qui pesi, el proper president de la Generalitat ser\u00e0 Artur Mas. El tercer relat em sembla cert i sens dubte important per una part de l’independentisme, fins ara orfe de representaci\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 crec que a curt termini no canviar\u00e0 gran cosa pel que fa a l’estat global del pa\u00eds: passar de 21 diputats independentistes vinculats a ERC a (per exemple) 15 diputats republicans i 5 solidaris i\/o reagrupats far\u00e0 que l’independentisme parlamentari guanyi en diversitat, per\u00f2 no en for\u00e7a.<\/p>\n

El relat d’Esquerra, per contra, \u00e9s el seg\u00fcent: a les eleccions del 28N el que el pa\u00eds s’hi juga \u00e9s seguir desenvolupant pol\u00edtiques socials mal que b\u00e9 progressistes i apujant els decibels de la tensi\u00f3 democr\u00e0tica amb Madrid, com ha anat fent des de l’auge electoral republic\u00e0 de 2003, o tornar als temps de l’anomenat “oasi catal\u00e0” liderat per CiU, en que l’eix nacional era de perfil tan baix que ni tan sols es podia parlar de reformar l’Estatut sense que et prenguessin per boig, per no parlar de concerts econ\u00f2mics, refer\u00e8ndums i independ\u00e8ncies; i en que el model social del pa\u00eds consistia en treure-li recursos a l’escola p\u00fablica per regalar-li a la privada, i en deixar que “emprenedors” del caire de F\u00e9lix Millet visquessin el seu propi “oasi” econ\u00f2mic.<\/p>\n

Trobo que el relat republic\u00e0, amb els matisos que es vulguin, \u00e9s el que m\u00e9s s’ajusta a la realitat de les properes eleccions auton\u00f2miques. En no poques ocasions, al llarg d’aquests darrers anys, he criticat p\u00fablicament les decisions de la direcci\u00f3 d’Esquerra, el partit on milito. Penso, per exemple, que el partit es va salvar de jugar un paper gald\u00f3s al refer\u00e8ndum de l’Estatut nom\u00e9s gr\u00e0cies a l’acci\u00f3 de les bases, i que malauradament ha acabat jugant aquest paper gald\u00f3s en afers tan vitals pel pa\u00eds com \u00e9s la negociaci\u00f3 del model de finan\u00e7ament auton\u00f2mic.<\/p>\n

Per\u00f2 una cosa no treu l’altra. Tot i els errors comesos, el fet \u00e9s que sense la for\u00e7a decisiva d’Esquerra mai no s’hauria engegat la reforma de l’Estatut, i sense aquesta, mai no haur\u00edem pogut demostrar a tants conciutadans i conciutadanes que Espanya \u00e9s irreformable. Sense la for\u00e7a decisiva d’Esquerra, el pressupost de la Generalitat no hauria duplicat en set anys el percentatge destinat a pol\u00edtiques socials respecte l’era de CiU. Sense la for\u00e7a decisiva d’Esquerra mai no s’hagu\u00e9s creat la Oficina Antifrau, ni hagu\u00e9s sigut tan f\u00e0cil comen\u00e7ar a descobrir la bassa de fang corrupte que s’amagava darrere “l’oasi catal\u00e0” dels anys del pujolisme.<\/p>\n

Nom\u00e9s per aix\u00f2, ja val la pena preguntar-se qui condicionar\u00e0 l’acc\u00e9s d’Artur Mas a la presid\u00e8ncia de la Generalitat. Pot fer-ho una majoria absoluta convergent, que amb total probabilitat retornar\u00e0 als vells temps de les majories absolutes pujolistes, amb la seva barreja de discurs p\u00fablic victimista davant Catalunya i pr\u00e0ctica pol\u00edtica “del peix al cove” davant Espanya. Pot fer-ho un PSC disposat a pactar amb CiU a canvi de suport a Madrid pel PSOE, amb el conseg\u00fcent abaixament de decibels sobiranistes. Pot fer-ho, tamb\u00e9, un PP<\/a> disposat a les mateixes transaccions pol\u00edtiques del darrer pujolisme.<\/p>\n

O port fer-ho, en canvi, un independentisme parlamentari en el qual, en el pitjor dels casos, Esquerra ser\u00e0 la \u00fanica for\u00e7a; i en el millor, ser\u00e0 la for\u00e7a majorit\u00e0ria, seguit per SCI i\/o RCat. Aix\u00f2 \u00e9s, realment, el que ens juguem el proper 28N. Que Artur Mas ser\u00e0 president \u00e9s mitjanament clar a hores d’ara. Si ho fa recolzat en una majoria absoluta, en el PSC, en el PP, o en l’independentisme parlamentari, ja \u00e9s una altra hist\u00f2ria. I si ho fa recolzat en un independentisme on l’esquerra independentista representada per ERC \u00e9s m\u00e9s forta o \u00e9s m\u00e9s d\u00e8bil, encara \u00e9s una altra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat al diari Cr\u00f2nica.cat) Tot partit pol\u00edtic aspira, en temps d’eleccions, a oferir un relat propi sobre el que representen els comicis. Aquestes eleccions catalanes no s\u00f3n una excepci\u00f3. CiU insisteix en la idea que el proper 28N es tria o tripartit o Artur Mas, en la seva tradicional l\u00ednia de “o nosaltres o el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[9,10,5,6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/302"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=302"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/302\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=302"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=302"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=302"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}