{"id":308,"date":"2010-10-18T08:00:06","date_gmt":"2010-10-18T08:00:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=308"},"modified":"2010-10-18T08:00:06","modified_gmt":"2010-10-18T08:00:06","slug":"democracia-interna-o-unitat-ferria-una-paradoxa-electoral","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=308","title":{"rendered":"Democr\u00e0cia interna o unitat f\u00e8rria: una paradoxa electoral"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

\"\"<\/a>Darrerament, a casa nostra, els partits pol\u00edtics han vingut agafant mala fama. Molta mala fama. A cada conversa de caf\u00e8 se’ls denuncia com estructures monol\u00edtiques, impermeables a les preocupacions ciutadanes, refract\u00e0ries al debat intern, poc o gens transparents, dirigides per pol\u00edtics escollits a dit per impersonals i burocr\u00e0tics aparells que miren en primer terme per la seva pr\u00f2pia estabilitat en el poder.<\/p>\n

Naturalment, es tracta d’una caricatura. Per\u00f2 com totes les caricatures, no \u00e9s sin\u00f3 una exageraci\u00f3 d’una realitat que efectivament \u00e9s all\u00e0. Realment, la vida pol\u00edtica a Catalunya est\u00e0 fortament controlada pel poder dels aparells de partit. S\u00f3n els aparells de partit els qui decideixen qui entra a les llistes de diputat i qui no, s\u00f3n els aparells de partit els qui de facto<\/em> fixen la t\u00e0ctica i l’estrat\u00e8gia de cada formaci\u00f3, i per tant s\u00f3n els aparells de partit els qui decideixen en darrera inst\u00e0ncia quines lleis i pol\u00edtiques surten endavant i quines no, en funci\u00f3 dels suports que les seves sigles hagin rebut a cada elecci\u00f3.<\/p>\n

Sembla ser que aquesta manera de funcionar no agrada gaire el ciutad\u00e0 de peu, en especial quan est\u00e0 pol\u00edticament informat. Aix\u00ed les coses, caldria esperar que quan un partit es decid\u00eds a funcionar d’una altra manera, a donar peu a la discrep\u00e0ncia, a la confrontaci\u00f3 de projectes, a l’elecci\u00f3 democr\u00e0tica de candidats i dirigents; caldria esperar, dic, que quan un partit apost\u00e9s per la transpar\u00e8ncia i la democr\u00e0cia interna, l’electorat el premi\u00e9s. L\u00f2gic, oi?<\/p>\n

B\u00e9, no correm tant. Com deia Marx, cal no confondre les coses de la l\u00f2gica amb la l\u00f2gica de les coses. I en aquest cas, la l\u00f2gica de les coses \u00e9s la seg\u00fcent: l’electorat catal\u00e0, i en general l’electorat de l’Estat espanyol, sembla ser fortament al\u00b7l\u00e8rgic a tot partit que faci olor a divisi\u00f3 interna. Ho van comprovar els socialistes<\/a> a les eleccions de l’any 2000, en que despr\u00e9s d’una pugna en prim\u00e0ries protagonitzada per Joaquin Almunia i Jos\u00e9 Borrell, van perdre 16 diputats tot atorgant la majoria absoluta al PP<\/a> d’Aznar. Ho comprovaran, de ben segur, els socialistes madrilenys a les properes auton\u00f2miques, a les que arribaran dividits entre els que han donat suport a Trinidad Jim\u00e9nez i els que han votat per l’actual candidat, Tom\u00e1s G\u00f3mez.<\/p>\n

I ho comprovarem, tamb\u00e9, a Esquerra<\/a>. Dubto que, honestament, es pugui dir que la principal causa de la davallada electoral que ens espera a les eleccions del 28N sigui la divisi\u00f3 interna, sobretot tenint en compte la traject\u00f2ria de les darreres conteses electorals, en les que invariablement hem anat a la baixa. Per\u00f2 no hi ha dubte que una important font de desgast electoral ha sigut la divisi\u00f3 interna generada a l’entorn del Congr\u00e9s Nacional de 2008, de la qual totes (repeteixo: totes<\/em>) les sensibilitats internes han (hem) estat en part responsables. I trobo que \u00e9s for\u00e7a clar que, a banda de la cultura ca\u00efnita pr\u00f2pia de l’independentisme catal\u00e0, un dels factors que ha possibilitat aquesta divisi\u00f3 ha sigut l’innovador i amplament democr\u00e0tic m\u00e8tode per escollir el president i secretari general: una votaci\u00f3 secreta, universal i territorialment descentralitzada.<\/p>\n

Clar, hi haur\u00e0 qui dir\u00e0 que l’electorat vol transpar\u00e8ncia i democr\u00e0cia interna en els partits, per\u00f2 no divisions ni enfrontaments. B\u00e9, doncs benvinguts al m\u00f3n real: all\u00e0 on hi ha llibertat d’expressi\u00f3, transpar\u00e8ncia i democr\u00e0cia, hi ha enfrontament dial\u00e8ctic obert i descarnat. No \u00e9s que els pol\u00edtics de Corea del Nord es barallin menys entre ells que els de Catalunya: \u00e9s que no ho expliquen perqu\u00e8 l’estructura organitzativa del r\u00e8gim en el que es mouen ho impedeix.<\/p>\n

De la mateixa manera, en democr\u00e0cia, aquells partits que opten per funcionar amb un alt nivell de transpar\u00e8ncia i democr\u00e0cia interna tendeixen a airejar molt m\u00e9s les seves divisions que no pas aquells que opten per un funcionament m\u00e9s monol\u00edtic i dirigista. No \u00e9s que a CiU<\/a> hi hagi menys disputes internes que a ERC: \u00e9s que es publiquen menys, perqu\u00e8 el primer \u00e9s un partit on el vot del militant de base \u00e9s molt menys influent que en el segon (que tampoc \u00e9s que estigui molt all\u00e0, tampoc no ens emocionem), i on per tant qui aspiri al poder nom\u00e9s s’ha de preocupar per les lluites entre bastidors. La paradoxa \u00e9s que el votant, que diu estar fart del poder dels aparells de partit, premia no obstant aquells partits en que el poder de l’aparell \u00e9s m\u00e9s ferm, perqu\u00e8 en comptes de percebre’ls com a m\u00e9s monol\u00edtics, els percep com a m\u00e9s “units”.<\/p>\n

Ergo<\/em>, mentre la regulaci\u00f3 legal dels partits permeti els congressos per delegats, les llistes tancades i les expulsions m\u00e9s o menys arbitr\u00e0ries, aquells partits que funcionin de manera m\u00e9s antidemocr\u00e0tica tindran, d’entrada, un avantatge electoral for\u00e7a clar sobre aquells que vulguin donar m\u00e9s veu a la milit\u00e0ncia de base i permetre un major grau de discrep\u00e0ncia interna. “Ah\u00e0!<\/em>“, dir\u00e0 algun company de partit d’aquests que s’han aficionat a renegar de l’assemblearisme, “aleshores est\u00e0s d’acord amb nosaltres en que Esquerra hauria de passar a tenir un congr\u00e9s per delegats i refor\u00e7ar el poder dels \u00f2rgans de direcci\u00f3<\/em>“.<\/p>\n

Doncs no. Crec que \u00e9s raonable aspirar a que s’aprofundeixi en la democr\u00e0cia interna de tots<\/em> els partits, per evitar que el debat intern i la confrontaci\u00f3 de projectes al si dels partits sigui penalitzada electoralment i per tant desincentivada. Per\u00f2 en el cam\u00ed cap aquest objectiu, m\u00e9s val que no anem amb el lliri a la m\u00e0. En aquest sentit, primer de tot hem de ser conscients que vivim en una trampa circular: si volem m\u00e9s democr\u00e0cia interna als partits, hem de tenir clar que aquesta nom\u00e9s arribar\u00e0 per la via de la llei; com que ha d’arribar per la via de la llei, ha de ser votada pels nostres representants pol\u00edtics; i aquests dif\u00edcilment faran una llei que vagi contra els interessos dels aparells de partit, dels quals\u00a0 en gran mesura depenen pol\u00edticament. Un aut\u00e8ntic cercle vici\u00f3s del qual, per si sol, no ens traur\u00e0 cap <\/em>partit pol\u00edtic, ni tradicional ni nou de trinca. Repeteixo: per si sol, cap<\/em>.<\/p>\n

Com sol passar en aquests casos, no sortirem d’aquest cercle fins que no sigui la ciutadania la que pressioni des de baix. Quan els pol\u00edtics no volem o no podem fer les coses, l’\u00fanic remei que queda \u00e9s en part for\u00e7ar-nos a fer-les i tamb\u00e9 en part, i aix\u00f2 a vegades s’oblida, ajudar-nos <\/em>a fer-les. Aix\u00f2 ho saben b\u00e9 les classes altes, acostumades a despenjar el tel\u00e8fon i mobilitzar recursos humans i materials aix\u00ed que algun pol\u00edtic s’atreveix amb elles. La gent del com\u00fa d’aquest pa\u00eds, en canvi, ha anat perdent amb els anys el costum de mobilitzar-se per posar en valor aquelles queixes que apareixen una vegada darrera l’altra a les converses de caf\u00e8.<\/p>\n

Com fer-ho, doncs? B\u00e9, un servidor no t\u00e9 una recepta m\u00e0gica, per\u00f2 si s\u00e9 una cosa: que existeixen mecanismes per a que la gent del com\u00fa posi el tema a l’agenda pol\u00edtica, si m\u00e9s no. Per exemple, l’instrument de les ILP’s. Si en aquest pa\u00eds s’han prohibit les curses de braus ha sigut gr\u00e0cies a una ILP, que ha for\u00e7at els pol\u00edtics que volien obviar el tema a definir-se, i ha ajudat aquells que sempre han volgut prohibir-les a decidir-se a fer-ho comptant amb un ampli suport popular previ. I si b\u00e9 la limitaci\u00f3 del poder dels aparells dels partits \u00e9s una agulla molt m\u00e9s dif\u00edcil d’enfilar, el fet \u00e9s que una campanya ciutadana pro-democr\u00e0cia interna als partits, focalitzada a l’entorn d’una ILP, podria for\u00e7ar un debat sense el qual res no canviar\u00e0.<\/p>\n

Per molt que espor\u00e0dicament apareguin partits que prometen transpar\u00e8ncia, assemblearisme, llistes obertes i dem\u00e9s, el fet \u00e9s que la pr\u00f2pia regulaci\u00f3 legal dels partits a casa nostra els for\u00e7a, finalment, a virar cap a maneres de funcionar com m\u00e9s va m\u00e9s autorit\u00e0ries. Crec que a tothom li venen exemples al cap; i m\u00e9s que en tindrem en breu, em temo. O sigui que o canviem aquesta regulaci\u00f3 legal o no canviar\u00e0 res. I o el canvi ve de la ciutadania mobilitzada o no vindr\u00e0 d’enlloc. Ni tan sols dels pol\u00edtics que honestament voldr\u00edem que les coses funcionessin d’una altra manera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Darrerament, a casa nostra, els partits pol\u00edtics han vingut agafant mala fama. Molta mala fama. A cada conversa de caf\u00e8 se’ls denuncia com estructures monol\u00edtiques, impermeables a les preocupacions ciutadanes, refract\u00e0ries al debat intern, poc o gens transparents, dirigides per pol\u00edtics escollits a dit per impersonals i burocr\u00e0tics aparells que miren en primer terme per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[5],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/308"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=308"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/308\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=308"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}