{"id":332,"date":"2010-12-09T10:19:23","date_gmt":"2010-12-09T10:19:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=332"},"modified":"2010-12-09T10:19:23","modified_gmt":"2010-12-09T10:19:23","slug":"ara-mes-que-mai-esquerra-nacional","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=332","title":{"rendered":"Ara m\u00e9s que mai: Esquerra Nacional"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>(Publicat<\/a> al diari Cr\u00f2nica<\/a><\/em>)<\/p>\n

No hi ha dubte que el resultat de les eleccions del 28 de novembre representa una dur\u00edssima derrota per Esquerra Republicana de Catalunya<\/a><\/span><\/span> i pel seu candidat, Joan Puigcerc\u00f3s. Ho representa, especialment, perqu\u00e8 arriba en un moment en que els fets estan donant la ra\u00f3 punt per punt al discurs de l’esquerra independentista, que t\u00e9 en Esquerra la seva traducci\u00f3 parlament\u00e0ria. Just quan la indignaci\u00f3 ciutadana amb la corrupci\u00f3 est\u00e0 en boca de tothom, quan l’autonomisme i el federalisme esdevenen cada cop m\u00e9s clarament vies mortes, quan el model econ\u00f2mic neoliberal est\u00e0 en crisi, just aleshores el partit anti-corrupci\u00f3, independentista i d’esquerres treu els pitjors resultats de la seva hist\u00f2ria recent.<\/p>\n

Hi ha qui ha volgut fer la seg\u00fcent lectura: els votants han castigat Esquerra per la seva alian\u00e7a estrat\u00e8gica amb el PSC<\/a><\/span><\/span>; no per la manera en que s’ha gestionat, ni per la segona edici\u00f3 d’aquesta alian\u00e7a, sin\u00f3 per l’alian\u00e7a en si. El que hauria d’haver fet Esquerra, en definitiva, \u00e9s encetar la seva singladura al Govern de la m\u00e0 de CiU<\/a><\/span><\/span>. A qui estigui temptat de fer aquesta an\u00e0lisi, el convido a que reflexioni sobre dues coses. La primera, que el primer tripartit va rebre una calorosa rebuda per part de la major part de la milit\u00e0ncia, la societat civil i, tamb\u00e9, l’electorat, com ho demostren els espectaculars resultats d’Esquerra a les eleccions generals de 2004, quan el tripartit ja s’havia signat. La segona, que a les primeres eleccions auton\u00f2miques de la Transici\u00f3, Esquerra va obtenir 14 diputats, en tant que a les seg\u00fcents, 4 anys despr\u00e9s de pactar amb CiU, Esquerra va caure als 5 escons.<\/p>\n

No ens equivoquem, doncs: Esquerra ha sigut castigada pels seus electors pels tres mateixos errors c\u00edclics que la formaci\u00f3 republicana s’esfor\u00e7a en reproduir al llarg del temps just despr\u00e9s d’un per\u00edode de creixement: esgotament del seu projecte a mig termini, conseg\u00fcent p\u00e8rdua de perfil davant un aliat estrat\u00e8gic m\u00e9s fort (ahir CiU, avui PSC), i enfrontament intern a la vista de tothom. El partit que el 2003 apareixia a l’avantguarda de les reivindicacions nacionals i socials catalanes avui sembla superat pels esdeveniments, mostrant-se incapa\u00e7 de satisfer un independentisme sociol\u00f2gic que ha sigut creat per la pr\u00f2pia Esquerra. Davant d’aix\u00f2, la pregunta s’imposa: qu\u00e8 cal fer? Al meu parer, el partit t\u00e9 fonamentalment quatre tasques per davant.<\/p>\n

La primera, una renovaci\u00f3 de lideratges tranquil\u00b7la, que s\u00e0piga fer passar a segon terme aquells rostres p\u00fablics que ja estiguin amortitzats sense per aix\u00f2 humiliar-los i liquidar-los, sin\u00f3 al contrari, agraint tot el que han aportat al partit i aprofitant la seva experi\u00e8ncia en altres \u00e0mbits pol\u00edtics allunyats de la primera l\u00ednia del debat p\u00fablic. Una de les febleses fonamentals d’Esquerra \u00e9s la seva incapacitat per dirigir processos de relleu tranquils i consensuats, i ara \u00e9s un moment d’or per trencar amb aquesta mancan\u00e7a.<\/p>\n

La segona tasca a fer \u00e9s potser la m\u00e9s complexa: un replantejament del model de partit. Les veus que culpen l’assemblearisme de la divisi\u00f3 interna, i per tant dels mals resultats del 28 de novembre, obliden que el problema no est\u00e0 en qui vota a un congr\u00e9s sin\u00f3 en la mentalitat de qui l’organitza: si l’objectiu de cada fam\u00edlia interna del partit no \u00e9s refor\u00e7ar la seva influ\u00e8ncia al si d’un consens que inclogui totes les altres sensibilitats, sin\u00f3 eliminar aquestes altres sensibilitats del mapa, el partit acaba per fraccionar-se i abocar-se a la din\u00e0mica de les expulsions i les escissions. El PSUC dels anys 80, amb un model r\u00edgidament jer\u00e0rquic per\u00f2 amb una cultura pol\u00edtica id\u00e8ntica, va con\u00e8ixer els mateixos processos de fraccionament intern que Esquerra porta vivint des dels anys 90. Cal avan\u00e7ar cap a una cultura del consens, i en aquest sentit el refor\u00e7ament de la democr\u00e0cia interna \u00e9s m\u00e9s una oportunitat que una amena\u00e7a: recordem que els enfrontaments m\u00e9s durs els han protagonitzat i estimulartels dirigents, m\u00e9s que no pas les bases.<\/p>\n

En tercer lloc, Esquerra ha de refermar la seva aposta pel projecte de l’Esquerra Nacional, i per tant abandonar definitivament la temptaci\u00f3 d’aparcar l’ideari social del partit en benefici d’una “unitat de sigles” amb la resta de l’independentisme. Esquerra ha de saber veure en la resta de forces i moviments sobiranistes possibles aliats en el pl\u00e0nol nacional, per\u00f2 mantenint el seu projecte de vertebrar un gran espai d’esquerra no-sucursalista, que sigui capa\u00e7 de fer el sorpasso <\/em>al PSC, disputar a CiU l’hegemonia pol\u00edtica i identificar el catalanisme progressista amb el sobiranisme amb tanta for\u00e7a com CiU ha aconseguit identificar el catalanisme conservador amb l’autonomisme.<\/p>\n

Finalment, cal que Esquerra actualitzi<\/em> el projecte de l’Esquerra Nacional en el mig termini. Cal que Esquerra trobi una nova proposta pol\u00edtica que compleixi amb les funcions que en el seu moment va complir la proposta de reformar l’Estatut: unificar els eixos social i nacional del partit i refor\u00e7ar el seu perfil en tots dos, posar un punt m\u00e9s de tensi\u00f3 en la relaci\u00f3 Catalunya – Espanya, for\u00e7ar el catalanisme no-independentista a arriscar i a definir-se, i for\u00e7ar les esquerres a alinear-se amb el catalanisme. En definitiva, posar un altre ma\u00f3 en l’edifici de l’Esquerra Nacional, en el cam\u00ed cap a una esquerra catalanista no-sucursalista i compromesa amb el dret del poble catal\u00e0 a decidir el seu propi futur.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s l’aportaci\u00f3 principal que Esquerra ha de fer a les causes tant del progressisme com de l’independentisme al nostre pa\u00eds. Als fets em remeto: quan Esquerra va apostar seriosament pel projecte de l’Esquerra Nacional, amb una proposta raonable pel mig termini com era la reforma de l’Estatut, els resultats van ser espectaculars: el partit va obtenir els seus millors resultats electorals, va trencar la tranquil\u00b7litat submisa en que es movien les relacions Catalunya – Espanya, va aconseguir per l’independentisme les seves primeres vict\u00f2ries ideol\u00f2giques, i va treure Catalunya de la cua d’Europa en mat\u00e8ria de pol\u00edtiques socials. Quan la reforma de l’Estatut va fracassar i Esquerra va quedar-se sense una aposta a mig termini que unifiqu\u00e9s l’Esquerra Nacional sota lideratge republic\u00e0, van comen\u00e7ar els problemes. Per tant, ara m\u00e9s que mai: Esquerra Nacional.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat al diari Cr\u00f2nica) No hi ha dubte que el resultat de les eleccions del 28 de novembre representa una dur\u00edssima derrota per Esquerra Republicana de Catalunya i pel seu candidat, Joan Puigcerc\u00f3s. Ho representa, especialment, perqu\u00e8 arriba en un moment en que els fets estan donant la ra\u00f3 punt per punt al discurs de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[9,10,5,6],"tags":[15,112,32,33,45,113,111],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/332"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=332"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/332\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=332"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=332"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=332"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}