{"id":346,"date":"2011-01-03T19:46:38","date_gmt":"2011-01-03T19:46:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=346"},"modified":"2011-01-03T19:46:38","modified_gmt":"2011-01-03T19:46:38","slug":"eisenhower-i-el-relleu-desquerra","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=346","title":{"rendered":"Eisenhower i el relleu d'Esquerra"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>(Publicat<\/a> al diari Cr\u00f2nica<\/a><\/em>)<\/p>\n

A Catalunya, parlar de Dwight D. Eisenhower<\/a><\/span><\/span> \u00e9s parlar del president conservador nord-americ\u00e0 que va situar el r\u00e8gim de Franco dins la normalitat pol\u00edtica occidental, despr\u00e9s que l’Espanya franquista hagu\u00e9s sigut enviada a l’ostracisme per les Nacions Unides degut al seu car\u00e0cter feixista i la seva amistat amb el Tercer Reich. Per tant, no \u00e9s d’entrada un nom simp\u00e0tic. Tanmateix, a banda del seu historial pol\u00edtic, “Ike”, com se’l coneixia popularment als EUA, t\u00e9 l’honor d’haver sigut un dels l\u00edders militars m\u00e9s importants de les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial, esdevenint Comandant Suprem Aliat al Front Occidental i dirigint els grans desembarcaments que van alliberar \u00c0frica, It\u00e0lia i Fran\u00e7a dels nazis.<\/p>\n

En el seu moment, el nomenament d’Eisenhower com a Comandant Suprem va sorprendre tothom. No era un visionari en el nivell operacional com el general George S.<\/a> Patton<\/a><\/span><\/span>, ni un expert en guerra amf\u00edbia com Holland Smith<\/a><\/span><\/span>, ni un gran organitzador com el general George C.<\/a> Marshall<\/a><\/span><\/span>. No era un militar mediocre, per\u00f2 tampoc era cap geni. Tanmateix, el president Roosevelt<\/a><\/span><\/span> va pensar en Eisenhower degut al seu estil de lideratge: disciplinat per\u00f2 conciliador, capa\u00e7 d’harmonitzar voluntats diametralment oposades. Justament, l’estil de lideratge que calia per coordinar els esfor\u00e7os de generals tan excel\u00b7lents militarment com egoc\u00e8ntrics personalment, com el nord-americ\u00e0 Patton i el brit\u00e0nic Bernard <\/a>Montgomery<\/a><\/span><\/span>, sempre obsessionats amb endur-se la gl\u00f2ria de la vict\u00f2ria.<\/p>\n

Com que la gl\u00f2ria \u00e9s un past\u00eds que suma zero, calia que el big boss <\/em>fos alg\u00fa que sab\u00e9s repartir el past\u00eds equitativament i, alhora, conduir cap a la vict\u00f2ria “un grup de generals egoman\u00edacs, rondinaires i disfuncionals com no s’ha vist en cap altra guerra<\/em>” (1). Calia alg\u00fa que sab\u00e9s pensar abans en les Nacions Unides que en la seva pr\u00f2pia naci\u00f3, i que sab\u00e9s impartir disciplina entre l’alt comandament aliat sense per aix\u00f2 perdre la col\u00b7laboraci\u00f3 de generals que no per eg\u00f2latres deixaven de ser brillants. I aquest alg\u00fa era Eisenhower. No el geni, per\u00f2 si el que sabia dirigir els genis, donant-lis la raci\u00f3 justa de gl\u00f2ria que necessitaven per sentir-se motivats per continuar lluitant, sense cedir tanmateix a les pressions que tots ells posaven per quedar-se amb tota <\/em>la gl\u00f2ria, de manera que malgrat les tensions i la gelosia m\u00fatua, poguessin finalment treballar plegats per all\u00f2 que importava: la derrota militar del nazisme.<\/p>\n

Aqu\u00ed, el lector o lectora ja deu imaginar-se cap on vull anar a parar. La valenta decisi\u00f3 de Joan Puigcerc\u00f3s<\/a><\/span><\/span> (un pel tardana, per\u00f2 valenta) d’anunciar que no repetir\u00e0<\/a><\/span><\/span> com a president d’Esquerra<\/a><\/span><\/span>, obre les portes a tota mena d’especulacions sobre el futur lideratge de la formaci\u00f3 republicana. Malgrat que el conjunt del partit ha pres l’acord de no obrir aquest debat fins passades les eleccions municipals, ser\u00e0 inevitable que al llarg d’aquests mesos vagin sonant ara tals noms, ara tals altres. I crec que en aquest debat hi ha, pel conjunt d’Esquerra, un resultat a evitar: els futurs dirigents del partit, siguin els que siguin, no haurien de representar exclusivament la meitat-m\u00e9s-u del partit (i ja no diguem un 37%).<\/p>\n

No. Esquerra necessita, no un Eisenhower, sin\u00f3 un parell o tres d’ells. Un parell o tres de l\u00edders de primera fila que s\u00e0piguen conjuminar aquesta barreja complexa d’excel\u00b7l\u00e8ncia i egolatria que tants dirigents independentistes presenten, degut a aquell punt de messianisme que el propi independentisme arrossega en el seu ADN. Un grupet d’Eisenhowers que no representin ning\u00fa en concret i tothom en general, que no confonguin la disciplina de partit amb l’adhesi\u00f3 a la seva persona, que s\u00e0piguen donar a tots els “generals” republicans els incentius necessaris per veure en cada vict\u00f2ria del partit una vict\u00f2ria personal, i que igualment s\u00e0piguen quan tenir m\u00e0 esquerra i quan cal tocar la cresta a alg\u00fa per a que no es desvi\u00ef del treball per l’objectiu com\u00fa.<\/p>\n

Esquerra necessita Eisenhowers perqu\u00e8 necessita bastir un projecte de consens pels propers vuit anys, i per tant necessita practicar sobre la marxa una cultura del consens intern que encara no t\u00e9 assumida. L’\u00e8xit en aquesta empresa determinar\u00e0 l’\u00e8xit del projecte d’Esquerra, de la mateixa manera com l’\u00e8xit en harmonitzar els egos de Montgomery i Patton va significar l’\u00e8xit a l’Europa dominada pels nazis. I si b\u00e9 aix\u00f2 no \u00e9s ni Normandia ni Salerno, aqu\u00ed tamb\u00e9 hi ha massa egos massa elevats, i algun dia s’haur\u00e0 de comen\u00e7ar a saber-los dominar i vehicular cap a la lluita externa, que \u00e9s la que importa, la que decidir\u00e0 si caminem cap a la llibertat o cap a la decad\u00e8ncia com a naci\u00f3. I per cert: tot el que acabo de dir per Esquerra val per tot l’independentisme, tamb\u00e9 per aquell que opera dins la societat civil.<\/p>\n

———<\/p>\n

(1) Murray, William i Millett, Allan R. (2010); La guerra que hab\u00eda que ganar. Historia de la segunda guerra mundial<\/em>, Cr\u00edtica, Barcelona.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat al diari Cr\u00f2nica) A Catalunya, parlar de Dwight D. Eisenhower \u00e9s parlar del president conservador nord-americ\u00e0 que va situar el r\u00e8gim de Franco dins la normalitat pol\u00edtica occidental, despr\u00e9s que l’Espanya franquista hagu\u00e9s sigut enviada a l’ostracisme per les Nacions Unides degut al seu car\u00e0cter feixista i la seva amistat amb el Tercer Reich. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[9,5,6],"tags":[112,32,33,45],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/346"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=346"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/346\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}