{"id":367,"date":"2011-06-09T08:00:06","date_gmt":"2011-06-09T08:00:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=367"},"modified":"2011-06-09T08:00:06","modified_gmt":"2011-06-09T08:00:06","slug":"367","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=367","title":{"rendered":""Individualisme" i "dreta" no s\u00f3n sin\u00f2nims"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Els esfor\u00e7os de la dreta intel\u00b7lectual de les darreres d\u00e8cades per esborrar la disjuntiva dreta\/esquerra han sigut tan fruct\u00edfers que tot sovint l’esquerra s’oblida de la ra\u00f3 de ser de la seva exist\u00e8ncia. En ocasions, aix\u00f2 es tradueix en la simple assumpci\u00f3 dels valors i les pol\u00edtiques de la dreta, com passa amb la vetllada ren\u00fancia del centre-esquerra europeu a retornar a una pol\u00edtica forta de redistribuci\u00f3 de la riquesa que, per exemple, eviti els regals fiscals als m\u00e9s rics. En altres ocasions es passa a l’extrem contrari, a defensar totes les causes que van contra l’status quo<\/em>, independentment de qualsevol consideraci\u00f3 ideol\u00f2gica rigorosa: des de l’apologia de l’integrisme isl\u00e0mic fins l’ecologisme de postal, no importa de qu\u00e8 vagi el tema, sempre que serveixi per \u00e9pater le bourgeois<\/em>.<\/p>\n

Un dels productes d’aquesta desorientaci\u00f3 ideol\u00f2gica \u00e9s l’equiparaci\u00f3 que tot sovint s’estableix entre individualisme i conservadorisme. En aquesta visi\u00f3 de les coses, la dreta quedaria identificada amb la facci\u00f3 dels partidaris d’una major autonomia per l’individu enfront de la coerci\u00f3 comunit\u00e0ria, en tant que l’esquerra quedaria associada al col\u00b7lectivisme, a la protecci\u00f3 de la comunitat enfront de l’egoisme individual. Una visi\u00f3 de les coses que hagu\u00e9s sorpr\u00e8s, segurament, els fundadors de l’esquerra moderna, de les Revolucions Americana i Francesa en\u00e7\u00e0, entestats com estaven (a vegades, amb exc\u00e9s de zel) a debilitar alguns dels vincles m\u00e9s forts que lligaven a l’individu a la seva comunitat d’origen (els religiosos, per exemple), associant-los a l’endarreriment, el provincianisme, la superstici\u00f3 i l’encotillament dins la tradici\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 anem per parts: qu\u00e8 hi ha de cert en aquesta associaci\u00f3? La veritat \u00e9s que una ullada a la hist\u00f2ria ens revelar\u00e0 que les coses s\u00f3n for\u00e7a m\u00e9s complicades. \u00c9s cert que Stalin, Mao Zedong o (per posar un exemple democr\u00e0tic) els pensadors de la Fabian Society eren col\u00b7lectivistes, profundament desconfiats del valor \u00e8tic de l’individu per si mateix; per\u00f2 no \u00e9s menys cert que Hitler, Mussolini o (de nou, per posar un exemple democr\u00e0tic) De Gaulle no cauen dins la categoria de defensors de l’individualisme, precisament. A la inversa, \u00e9s cert que Hayek, ide\u00f2leg de la revoluci\u00f3 conservadora dels anys 80, era individualista, per\u00f2 no \u00e9s menys cert que pensadors progressistes com Jean Paul Sartre o George Orwell tamb\u00e9 ho eren.<\/p>\n

I doncs, on es troba la difer\u00e8ncia? Al meu parer, la difer\u00e8ncia entre esquerra i dreta \u00e9s de grau, i la variable que cal tenir en compte a l’hora d’establir l’orientaci\u00f3 d’un moviment cap a l’esquerra o la dreta \u00e9s la de l’igualitarisme<\/em>, referit a la riquesa, el poder i l’estatus: mentre que a l’extrema esquerra m\u00e9s extrema trobem els partidaris d’una igualtat total (l’anarco-comunisme, per exemple), a l’extrema dreta m\u00e9s extrema trobarem els partidaris d’una desigualtat natural, immutable i desitjable (el feixisme, t\u00edpicament). Entremig ens trobar\u00edem tot el reguitzell de moviments i ideologies que han anat poblant el m\u00f3n modern amb les seves respostes a la pregunta, mai resolta, de “fins quin punt <\/em>hem de ser iguals pel que fa a la riquesa, el poder i l’estatus?<\/em>“.<\/p>\n

En aquest sentit, l’individualisme no s’identifica necess\u00e0riament amb una postura o l’altra. Podem imaginar un pol\u00edtic que consideri que la bondat d’una instituci\u00f3 o una pol\u00edtica determinada t\u00e9 a veure amb la seva capacitat per crear benestar per l’individu i que, precisament per aix\u00f2<\/em>, sigui defensor de pol\u00edtiques igualitaristes que, per exemple, garanteixin que els individus arribaran tan lluny com els hi permeti el seu esfor\u00e7, independentment de quin sigui el seu origen geogr\u00e0fic, familiar, \u00e8tnic o sexual (\u00e9s a dir, d’en quins col\u00b7lectius se’l pugui enquadrar). I aix\u00f2 \u00e9s aplicable a tota mena de viceverses.<\/p>\n

La disjuntiva entre individualisme i col\u00b7lectivisme ni tan sols t\u00e9 a veure amb si es creu en l’exist\u00e8ncia de drets individuals i\/o col\u00b7lectius: \u00e9s perfectament possible defensar l’exist\u00e8ncia de drets col\u00b7lectius tot afirmant la seva utilitat per protegir el benestar dels individus membres dels col\u00b7lectius subjectes de dret, i viceversa, \u00e9s possible defensar l’exist\u00e8ncia dels drets individuals tot argumentant la seva necessitat a l’hora de preservar les comunitats enfront, per exemple, del poder arbitrari de l’Estat.<\/p>\n

I doncs, de que tracta la disjuntiva entre individualisme \/ col\u00b7lectivisme? Al meu entendre, aquesta distinci\u00f3 t\u00e9 a veure amb quina \u00e9s la unitat \u00e8tica a la que, finalment, atorguem valor: l’individu o la col\u00b7lectivitat. I no es tracta d’una distinci\u00f3 de mat\u00eds: segons quin punt de vista adoptem, la justificaci\u00f3 que puguem donar de (per exemple) una pol\u00edtica de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica variar\u00e0 molt, com tamb\u00e9 ho faran els l\u00edmits \u00e8tics que ens auto-imposarem a l’hora de dissenyar-la i aplicar-la.<\/p>\n

Personalment, sent d’esquerres, em trobo molt c\u00f2mode sent essencialment individualista. No \u00e9s que cregui que la col\u00b7lectivitat no t\u00e9 valor, sin\u00f3 que nom\u00e9s t\u00e9 valor en funci\u00f3 del benestar que \u00e9s capa\u00e7 de dispensar als individus que la composen, que s\u00f3n els qui pateixen, gaudeixen, tenen aspiracions, raonen i senten. De fet, considero que bona part dels problemes de la Humanitat comencen en el moment en que s’oblida que en dir que “Catalunya ha decidit X<\/em>” o que “els francesos han dit Y<\/em>” estem, simplement, emprant formes de parlar per economia de llenguatge; que els qui fan, decideixen o pensen s\u00f3n, finalment, els individus; que les generalitzacions les carrega el dimoni; i que, al final del dia, tots i totes volem ser individus.<\/p>\n

Individus amb amistats, fam\u00edlia i moltes coses m\u00e9s, des de la naci\u00f3 fins la comunitat religiosa o cultural. Individus tot sovint disposats a fer grans esfor\u00e7os i sacrificis per tots aquests col\u00b7lectius. Per\u00f2 individus<\/em>, finalment; capa\u00e7os d’escollir, arribat el cas, les nostres amistats, fam\u00edlia, naci\u00f3, comunitat religiosa o cultural, o el que sigui. Amos de les nostres vides; per exemple, enfront dels grans \u00eddols de la dreta: la tradici\u00f3 i el poder privat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els esfor\u00e7os de la dreta intel\u00b7lectual de les darreres d\u00e8cades per esborrar la disjuntiva dreta\/esquerra han sigut tan fruct\u00edfers que tot sovint l’esquerra s’oblida de la ra\u00f3 de ser de la seva exist\u00e8ncia. En ocasions, aix\u00f2 es tradueix en la simple assumpci\u00f3 dels valors i les pol\u00edtiques de la dreta, com passa amb la vetllada […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[5],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/367"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=367"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/367\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=367"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=367"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=367"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}