{"id":371,"date":"2011-09-15T13:38:43","date_gmt":"2011-09-15T13:38:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=371"},"modified":"2011-09-15T13:38:43","modified_gmt":"2011-09-15T13:38:43","slug":"371","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=371","title":{"rendered":"La\u00efcitat identit\u00e0ria?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Arreu del m\u00f3n, els corrents migratoris i els conflictes pol\u00edtics lligats als nacionalismes porten d\u00e8cades posant en dubte el paper de l’Estat com a creador i guardi\u00e0 de la identitat col\u00b7lectiva d’aquells que viuen dins les seves fronteres. Des de l’auge de la xenof\u00f2bia fins els processos de secessi\u00f3, passant pels casos de genocidi i neteja \u00e8tnica, molts s\u00f3n els fen\u00f2mens pol\u00edtics que mostren al m\u00f3n la inestabilitat i, en extrem, el patiment que pot arribar a generar el fet de no tenir resposta per la pregunta que mai no es van plantejar els fundadors del govern del poble, a saber: qui \u00e9s “el poble”?<\/p>\n

El debat sobre les identitats col\u00b7lectives i la seva relaci\u00f3 amb l’Estat \u00e9s de tal magnitud que no s\u00f3n poques les crides a la separaci\u00f3 entre Estat i identitat: de la mateixa manera que la religi\u00f3 ha passat de ser assumpte d’Estat a formar part de l’esfera privada (si m\u00e9s no en teoria), aix\u00ed mateix l’Estat, es diu, ha de mostrar un paper de neutralitat (passiva i\/o activa) respecte la resta de fonts d’identitat: des de la llengua fins les seleccions esportives. Una mena de “segona la\u00efcitat”.<\/p>\n

En realitat, tot plegat \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de dir que de fer. El s\u00edmil amb la religi\u00f3 \u00e9s inadequat, perqu\u00e8 \u00e9s perfectament possible que un Estat no promogui ni denegui cap expressi\u00f3 religiosa, per\u00f2 \u00e9s impossible evitar que promogui una identitat col\u00b7lectiva, fins i tot sense proposar-s’ho. El mateix gentilici que lliga un ciutad\u00e0 a un Estat identifica aquell amb aquest, i per tant crea identitat. Si un dia Europa s’un\u00eds sota un mateix Estat amb un component identitari redu\u00eft al m\u00ednim, el sol fet de dir “s\u00f3c europeu” ja estaria creant, de manera m\u00e9s forta o m\u00e9s d\u00e8bil, un lligam d’identitat.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, l’exist\u00e8ncia d’una identitat col\u00b7lectiva \u00e9s una pe\u00e7a necess\u00e0ria per al funcionament d’una comunitat pol\u00edtica. La ra\u00f3 de que serbis, croats i bosni-musulmans s’hagin estat matant entre ells durant d\u00e8cades probablement no ha sigut la pressi\u00f3 identit\u00e0ria de l’anterior estat iugoslau, sin\u00f3 tot el contrari: la fallida d’aquest en crear una identitat col\u00b7lectiva que transcend\u00eds les divisions entre serbis, croats, bosni-musulmans i tota la resta d’\u00e8tnies que composaven l’antiga Iugosl\u00e0via.<\/p>\n

Semblaria, doncs, que l’ideal \u00e9s tornar a l’antic model europeu: un Estat, una llengua, una identitat col\u00b7lectiva. Per\u00f2 ja sabem el que comporta aquest model: desaparici\u00f3 de diversitat cultural en cas que tingui \u00e8xit (Fran\u00e7a), conflicte identitari permanent en cas que resulti fallit (Espanya). I, fins i tot en aquells casos en que el model s’apliqui amb \u00e8xit, es deixa a l’Estat en q\u00fcesti\u00f3 en molt mala posici\u00f3 a l’hora d’acceptar noves formes d’identitat cultural al seu si; particularment, les introdu\u00efdes pels processos migratoris, com ho demostra l’ascens de l’ultradreta xen\u00f2foba a Fran\u00e7a.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, d’una banda, la no-acceptaci\u00f3 de la diversitat porta en el millor dels casos a un empobriment del patrimoni cultural de la Humanitat, i en el pitjor a casos sagnants d’exclusi\u00f3 i de violacions de Drets Humans, passant per situacions de marginaci\u00f3 “suau” de les minories. D’altra banda, la idea d’un Estat sense identitat \u00e9s una quimera, i a m\u00e9s a m\u00e9s una quimera perillosa que paradoxalment pot portar a esclats de viol\u00e8ncia inter-\u00e8tnica, com ho demostren Estats com Nig\u00e8ria, en que la debilitat de la identitat estatal porta les diferents comunitats a mirar-se m\u00fatuament com a competidores.<\/p>\n

En realitat, no hi ha una soluci\u00f3 m\u00e0gica, cosa que d’altra banda \u00e9s comuna a tots els grans problemes pol\u00edtics que l’\u00e9sser hum\u00e0 afronta des que \u00e9s \u00e9sser hum\u00e0, des de la guerra fins la desigualtat. Els valors que suposen el sentiment de comunitat i el respecte a la diversitat estan inevitablement en tensi\u00f3: ens sentim membres d’una comunitat perqu\u00e8 en algun sentit tenim coses en com\u00fa, i vivim la diversitat en la mesura en que diferim en aspectes importants de les nostres vides.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, el millor que podem fer \u00e9s trobar la manera de mantenir aquests valors en un equilibri que sempre ser\u00e0 imperfecte. Segurament \u00e9s leg\u00edtim, necessari i en realitat inevitable que un Estat intenti crear un sentiment d’identitat comuna entre els seus ciutadans. El que \u00e9s evitable, innecessari i il\u00b7leg\u00edtim \u00e9s que ho faci passant com una piconadora sobre la diversitat cultural existent al seu si: la que existia pr\u00e8viament a la seva fundaci\u00f3 i la que introdueix el ritme dels temps mitjan\u00e7ant els processos migratoris i la pr\u00f2pia diversitat interna.<\/p>\n

No estar\u00edem inventant res nou: Su\u00efssa \u00e9s un bon exemple d’un Estat la ciutadania del qual observa un sentiment de pertinen\u00e7a nacional constru\u00eft sobre el respecte, i no l’eliminaci\u00f3, de les cultures ind\u00edgenes pre-existents. Estats Units \u00e9s un exemple d’un Estat on la identitat nacional est\u00e0 bassada en uns fonaments f\u00e0cilment adaptables a les onades migrat\u00f2ries. Agafem el millor d’aquests exemples, destriem-ne el pitjor i mirem d’aplicar-ho a les nostres societats amb les seves pr\u00f2pies peculiaritats.<\/p>\n

Per posar un cas tan proper que \u00e9s el de casa nostra: si una Catalunya independent vol conservar un sentiment de comunitat i evitar el fantasma de la desintegraci\u00f3 social, haur\u00e0 de donar probablement un paper destacat al que hist\u00f2ricament ha sigut un dels primers instruments d’integraci\u00f3 al nostre pa\u00eds: la llengua catalana. Alhora, per\u00f2, una Catalunya independent que vulgui guanyar l’adhesi\u00f3 d’aquells qui no provenen de fam\u00edlies catalanes de catorze generacions haur\u00e0 de recon\u00e8ixer i celebrar pol\u00edticament la diversitat ling\u00fc\u00edstica introdu\u00efda, no nom\u00e9s pel castell\u00e0, sin\u00f3 per noves lleng\u00fces amb gran n\u00famero de parlants com el xin\u00e8s, l’\u00e0rab o l’amazigh.<\/p>\n

En el fons es tracta d’un equilibri que considerar\u00edem sa per qualsevol persona. Un individu que canvi\u00ef els seus gustos, opinions i creences segons bufa el vent ens semblara un individu sense personalitat, un esclau del vent. Un individu que tingui uns gustos, opinions i creences tan fixos que sigui incapa\u00e7 de revisar-los, de tastar coses noves o si m\u00e9s no de tolerar-les, ser\u00e0 als nostres ulls un individu dogm\u00e0tic i culturalment empobrit: un esclau de les seves pr\u00f2pies arrels. Alg\u00fa que sigui capa\u00e7 d’evolucionar, d’enriquir-se sense perdre el que ja tenia: aquest alg\u00fa haur\u00e0 trobat l’equilibri de la identitat, l’equilibri entre la necessitat de tenir una manera de ser i la necessitat d’aprendre de la manera de ser dels altres. I crec que, en aquest cas, el que val pels individus val tamb\u00e9 pels Estats i les nacions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arreu del m\u00f3n, els corrents migratoris i els conflictes pol\u00edtics lligats als nacionalismes porten d\u00e8cades posant en dubte el paper de l’Estat com a creador i guardi\u00e0 de la identitat col\u00b7lectiva d’aquells que viuen dins les seves fronteres. Des de l’auge de la xenof\u00f2bia fins els processos de secessi\u00f3, passant pels casos de genocidi i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/371"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=371"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/371\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=371"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=371"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=371"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}