{"id":387,"date":"2011-10-24T11:06:57","date_gmt":"2011-10-24T11:06:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=387"},"modified":"2011-10-24T11:06:57","modified_gmt":"2011-10-24T11:06:57","slug":"cooperar-io-competir","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=387","title":{"rendered":"Cooperar i\/o competir"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>(Publicat<\/a> al diari Cr\u00f2nica<\/a><\/em>)<\/p>\n

Imaginem-nos una petita classe universit\u00e0ria composta per estudiants d’habilitats desiguals. At\u00e8s que a cadasc\u00fa se li donen millor unes assignatures i pitjor unes altres, els estudiants decideixen compensar les seves respectives debilitats posant en com\u00fa els beneficis de les seves fortaleses. Si estem parlant, posem per cas, d’una classe de la carrera d’Econ\u00f2miques, podem imaginar-nos que aquells que vagin millor en econometria ajudaran aquells que ho portin pitjor, que despr\u00e9s aquells que vagin pitjor en hist\u00f2ria econ\u00f2mica rebran ajut dels qui ho portin m\u00e9s coll avall, i aix\u00ed successivament. Ens trobar\u00edem, doncs, davant un esquema fonamentalment cooperatiu: un grup de persones treballen en com\u00fa per un objectiu compartit, beneficiant-se m\u00fatuament.<\/p>\n

<\/p>\n

En un entorn cooperatiu com aquest, adoptar una actitud aprofitada \u00e9s molt poc recomanable. En una classe de dimensions raonables, si fa no fa tothom es coneix, particularment pel que fa a la mala fama. Aprofitar-se dels apunts dels altres sense aportar els teus (i que estiguin mitjanament treballats) equival a quedar gradualment fora de l’esfera cooperativa i dels seus beneficis. Per\u00f2 qu\u00e8 passa si intentem aplicar un esquema cooperatiu a un grup de, posem per cas, 100.000 persones? I a un d’un mili\u00f3? I si estem parlant de milions o milions de persones? Doncs que apareix el dolent de tots els relats de polit\u00f2leg: el free-rider<\/em>. O, com se li ha dit sempre, l’aprofitat: el que extreu beneficis de l’esfor\u00e7 col\u00b7lectiu sense participar-hi.<\/div>\n<\/p>\n

L’exist\u00e8ncia de free-riders<\/em> \u00e9s gaireb\u00e9 inevitable all\u00e0 on el grup en q\u00fcesti\u00f3 ho t\u00e9 dif\u00edcil per detectar-los. Si saps que pots aprofitar-te del fruit de l’esfor\u00e7 dels altres, els incentius per esfor\u00e7ar-te disminueixen. \u00c9s important adonar-se’n que aix\u00f2 passa fins i tot si ets una persona a qui no li agrada aprofitar-se dels altres: que no siguis un aprofitat no significa que estiguis disposat a c\u00f3rrer el risc que els altres s’aprofitin de tu. Per aix\u00f2 quan se’ns apropa un familiar o un amic i ens demana diners som for\u00e7a m\u00e9s proclius a fer-li el favor que no pas si ens els demana un desconegut enmig del carrer. Si no tens una m\u00ednima garantia que un ajut prestat se’t retornar\u00e0 en moment de necessitat, l’actitud m\u00e9s prudent \u00e9s anar a la teva. O dit d’una altra manera: competir.<\/div>\n<\/p>\n

El problema \u00e9s que la competici\u00f3 pot dur a vegades, paradoxalment, a que tots els individus que estan competint surtin perdent respecte al que haurien aconseguit si haguessin cooperat. Si ens trobem en un edifici en flames i sortim de manera ordenada, tindrem moltes m\u00e9s probabilitats de sobreviure tots plegats que no pas si sortim en estampida per salvar-nos cadasc\u00fa de nosaltres el primer. Tanmateix, en un edifici en flames sense un pla d’emerg\u00e8ncia davant incendis \u00e9s molt probable que cadasc\u00fa intenti salvar-se el primer, en tant que \u00e9s impossible per cadasc\u00fa de nosaltres saber el que faran els altres. Aquesta mena de joc abocat al desastre t\u00e9 la seva expressi\u00f3 m\u00e9s clara en el dilema del presoner<\/a>, i \u00e9s el model que sintetitza un conjunt ben variat de fen\u00f2mens humans, des de la carrera armament\u00edstica fins la destrucci\u00f3 mediambiental, en que una conducta competitiva que a nivell individual sembla egoista per\u00f2 comprensible acaba esdevenint un desastre per tots els individus que la practiquen.<\/div>\n<\/p>\n

Evidentment, aix\u00f2 \u00e9s un relat molt simplificat de les coses. Per\u00f2 la idea b\u00e0sica, crec, \u00e9s correcta. Cooperar i competir s\u00f3n dues maneres diferents de solucionar el problema de la distribuci\u00f3 i la utilitzaci\u00f3 de recursos escassos per part d’individus amb interessos diferents. En general, all\u00e0 on els grups que cooperen poden controlar eficientment l’exist\u00e8ncia de free-riders<\/em>, la cooperaci\u00f3 \u00e9s l’opci\u00f3 m\u00e9s prudent pels membres del grup, at\u00e8s que minimitza els costos per part de cadasc\u00fa dels membres del grup, encara que segurament al preu de moderar tamb\u00e9 els guanys que podria obtenir en comparaci\u00f3 amb els que es podria endur si result\u00e9s formar part del grup dels guanyadors en un entorn competitiu.<\/div>\n<\/p>\n

Ara b\u00e9, a les societats grans i complexes controlar l’exist\u00e8ncia de free-riders<\/em> no sempre \u00e9s possible, i de fet tot sovint \u00e9s absolutament ut\u00f2pic. En aquests entorns, la competici\u00f3 entre individus per mitjans pac\u00edfics esdev\u00e9 una eina eficient a l’hora d’assegurar que els individus posen el m\u00e0xim de si a l’hora de produir bens i serveis. Tanmateix, en no tenir un final com el que t\u00e9 una competici\u00f3 esportiva, la competici\u00f3 socio-econ\u00f2mica t\u00e9 com a m\u00ednim dues creus. La primera, que els beneficis d’una vict\u00f2ria puntual en el joc competitiu es perpetu\u00efn no ja al llarg de la vida d’un individu, sin\u00f3 al llarg de la vida dels seus descendents (que no han hagut d’esfor\u00e7ar-se), portant per tant a la desigualtat d’oportunitats entre individus a l’hora d’afrontar la competici\u00f3. I la segona, derivada d’aquesta primera, \u00e9s que en el joc competitiu tamb\u00e9 apareguin free-riders<\/em>: persones que es beneficien d’una posici\u00f3 social que no s’han guanyat i que mantenen enfront d’altres persones que, malgrat esfor\u00e7ar-se en la competici\u00f3, queden sempre m\u00e9s enrere.<\/div>\n<\/p>\n

I encara hi ha una tercera creu: que les conseq\u00fc\u00e8ncies absurdes de la competici\u00f3 que es poden veure en el dilema del presoner segueixen all\u00e0. La competici\u00f3 entre individus els estimula a buscar l’\u00e8xit individual a despit que aquest porti al desastre col\u00b7lectiu, fins i tot quan el desastre es veu venir. Malgrat que ara tothom insisteixi en culpar pol\u00edtics i banquers per la cat\u00e0strofe financera en la que estem instal\u00b7lats, el cert \u00e9s que a mitjans de la d\u00e8cada passada l’exist\u00e8ncia d’una bombolla immobili\u00e0ria era vox populi <\/em>a la societat catalana, i era estrany sentir reflexions individuals del tipus “no vull extreure’n beneficis per no ser-ne responsable<\/em>“. Veient venir el desastre, la norma era intentar extreure’n el m\u00e0xim profit abans no se sobrevingu\u00e9s.<\/div>\n<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, nosaltres, membres d’una societat global instal\u00b7lada sobre l’economia m\u00e9s complexa de la hist\u00f2ria, dif\u00edcilment podrem instaurar un sistema econ\u00f2mic purament cooperatiu sense veure com s’ensorra r\u00e0pidament degut a l’acci\u00f3 dels free-riders<\/em>. Aix\u00ed mateix, dif\u00edcilment podrem instaurar un sistema econ\u00f2mic purament competitiu sense observar un creixement descomunal de la desigualtat d’oportunitats i la desaparici\u00f3 o destrucci\u00f3 de bens p\u00fablics vitals per la nostra prosperitat, i fins i tot per la nostra mateixa superviv\u00e8ncia. Davant una crisi que \u00e9s molt m\u00e9s que econ\u00f2mica, caldria recordar que els majors \u00e8xits de la civilitzaci\u00f3 moderna, aquells dels que n’estem orgullosos, s’han aconseguit quan i on una societat democr\u00e0tica ha aconseguit combinar la competici\u00f3 i la cooperaci\u00f3 per tal de maximitzar els seus beneficis i minimitzar els seus costos. De manera imperfecta, \u00e9s clar, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s millor que res.<\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat al diari Cr\u00f2nica) Imaginem-nos una petita classe universit\u00e0ria composta per estudiants d’habilitats desiguals. At\u00e8s que a cadasc\u00fa se li donen millor unes assignatures i pitjor unes altres, els estudiants decideixen compensar les seves respectives debilitats posant en com\u00fa els beneficis de les seves fortaleses. Si estem parlant, posem per cas, d’una classe de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4,1,5],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/387"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=387"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/387\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=387"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=387"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=387"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}