{"id":417,"date":"2011-12-02T10:44:35","date_gmt":"2011-12-02T10:44:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=417"},"modified":"2011-12-02T10:44:35","modified_gmt":"2011-12-02T10:44:35","slug":"no-son-els-mercats","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=417","title":{"rendered":"No s\u00f3n "els mercats""},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Darrerament, m\u00e9s que mai, els mercats s\u00f3n els protagonistes de les not\u00edcies, les tert\u00falies i els articles. Se suposa que \u00e9s per la pressi\u00f3 dels mercats que els governs estan prenent decisions impopulars o, directament, caient. D’aqu\u00ed venen les habituals cr\u00edtiques que, sobretot des de l’esquerra, es fan “als mercats”. Tanmateix, crec que els progressistes, emprant aquesta expressi\u00f3 d’aquesta manera, a banda de caure en una equivocaci\u00f3 terminol\u00f2gica, estem tamb\u00e9 fent un favor a aquells a qui se suposa que volem combatre. M’explicar\u00e9.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar, precisem: no s\u00f3n els mercats en general els qui sotmeten a pressi\u00f3 els governs. Els mercats protagonistes en aquesta hist\u00f2ria s\u00f3n els mercats financers<\/em>. \u00c9s a dir, els mercats de compra i venda de diners a inter\u00e8s. Mercats que, per la seva mateixa naturalesa, estan especialment basats en la confian\u00e7a. La meva predisposici\u00f3 a vendre’t diners, tenint en compte que el pagament en cap cas el realitzar\u00e0s al moment sin\u00f3 en forma de pagaments peri\u00f2dics amb interessos, dep\u00e8n de la meva perspectiva de que efectivament dur\u00e0s a terme aquests pagaments. Quan vas al mercat de la pla\u00e7a a comprar fruita, ning\u00fa no es pregunta si tens n\u00f2mina, o si alg\u00fa t’avala. Pagues i te’n vas. Quan vas al mercat financer, s\u00ed.<\/p>\n

Per aix\u00f2 \u00e9s important que els governs siguin solvents i estiguin en disposici\u00f3 d’afrontar els seus deutes. Aquest \u00e9s, precisament, l’argument dels conservadors: dimonitzant els mercats, en realitat estem dimonitzant els nostres comptes bancaris i els nostres plans de pensions. Cap de nosaltres no dipositaria diners en un banc que tingu\u00e9s fama de prestar diners a qui no pot pagar els seus deutes, fos un particular, una empresa o un Estat. Per aix\u00f2, despr\u00e9s d’una d\u00e8cada de disbauxa financera, toca que tothom, particulars, empreses i Estats s’ajustin el cintur\u00f3 per poder fer front als seus deutes. D’aqu\u00ed les pol\u00edtiques d’austeritat pressupost\u00e0ria i, en darrer terme, les retallades en serveis per cobrir els drets socials que reconeixen les Constitucions dels pa\u00efsos europeus.<\/p>\n

Per descomptat, aquesta \u00e9s nom\u00e9s una part de la hist\u00f2ria. L’altra part \u00e9s que en bona mesura les receptes sobre com s’ha de sortir de la crisi financera, que en darrer terme \u00e9s una crisi de confian\u00e7a, les estan dictant alguns dels seus causants principals. Per posar un exemple for\u00e7a conegut: el Primer Ministre “tecn\u00f2crata” d’It\u00e0lia, el que aplicar\u00e0 les mesures que se suposa que han de calmar els mercats financers pel que fa al deute d’It\u00e0lia, va ser assessor de Goldman Sachs a Europa durant el per\u00edode en que aquest banc ajudava el govern de dretes de Gr\u00e8cia a amagar el seu d\u00e8ficit. En pura l\u00f2gica, si del que es tracta \u00e9s de calmar els inversors privats, tot el que fes olor a Goldman Sachs hauria de ser l’\u00faltim que gener\u00e9s confian\u00e7a.<\/p>\n

I aqu\u00ed \u00e9s on es revela el truc: \u00e9s cert que els mercats financers estan compostos d’inversors privats que miren d’obtenir beneficis i que per tant estan interessats en que els governs vagin tornant els seus pr\u00e9stecs. Per\u00f2 el que no \u00e9s cert \u00e9s que tots i totes participem dels mercats en igualtat de condicions. Els mercats financers estan controlats per una minoria privilegiada que disposa de les tres coses que calen per poder fer caure un govern pressionant-lo per la via del deute: diners, informaci\u00f3 i xarxes d’influ\u00e8ncia personal. La minoria que controla les societats privades que decideixen quins diners es presten i que poden amena\u00e7ar-nos a tots amb anar a la fallida i no tornar-nos els diners que els hem dipositat en confian\u00e7a: els bancs.<\/p>\n

Per aix\u00f2 la crisi financera s’est\u00e0 mirant de resoldre per la via d’augmentar la disciplina dels governs a l’hora d’endeutar-se, per\u00f2 no la dels bancs a l’hora de concedir pr\u00e9stecs. Per aix\u00f2 un banc que ajuda un govern a falsejar els seus comptes despr\u00e9s es dedica a donar lli\u00e7ons sobre com fer les coses. Per aix\u00f2 la crisi fiscal s’est\u00e0 resolent reduint el que els governs es gasten en all\u00f2 que beneficia les classes mitjanes i treballadores, enlloc d’augmentar el que els governs ingressen provinent d’all\u00f2 que recapta en impostos de les classes altes o de la banca. Perqu\u00e8 aquells qui controlen els mercats s\u00f3n membres d’aquesta mateixa classe alta, i d’aquella que viu de manera m\u00e9s clara, no de la creaci\u00f3 de riquesa, sin\u00f3 de la seva acumulaci\u00f3 i el seu tr\u00e0fic.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, no fem el joc a aquells que volem enfosquir la realitat en la que vivim. Quan assenyalem a aquells qui volen fer-nos passar bou per b\u00e8stia grossa, subvertir la democr\u00e0cia i controlar els governs, no parlem “dels mercats”. Els mercats, i concretament els mercats financers, som tots i totes. Els qui volen controlar la democr\u00e0cia no s\u00f3n els mercats, sin\u00f3 els qui controlen aquests mercats. \u00c9s a dir, els banquers. Els especuladors. Els poderosos. Els de sempre. Parlem d’ells, que ser\u00e0 el primer pas per acabar amb els seus privilegis, que al seu torn ser\u00e0 el primer pas per recuperar aquells drets que hem perdut i assegurar aquells que ens volen prendre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Darrerament, m\u00e9s que mai, els mercats s\u00f3n els protagonistes de les not\u00edcies, les tert\u00falies i els articles. Se suposa que \u00e9s per la pressi\u00f3 dels mercats que els governs estan prenent decisions impopulars o, directament, caient. D’aqu\u00ed venen les habituals cr\u00edtiques que, sobretot des de l’esquerra, es fan “als mercats”. Tanmateix, crec que els progressistes, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4,5],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/417"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=417"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/417\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=417"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=417"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=417"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}