{"id":429,"date":"2011-12-16T15:59:35","date_gmt":"2011-12-16T15:59:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=429"},"modified":"2011-12-16T15:59:35","modified_gmt":"2011-12-16T15:59:35","slug":"que-va-significar-lantifeixisme-i-per-que-el-necessitem-mes-que-mai","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=429","title":{"rendered":"Qu\u00e8 va significar l'antifeixisme, i per qu\u00e8 el necessitem m\u00e9s que mai"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La setmana passada es van complir 70 anys del bombardeig de Pearl Harbor, que va motivar l’entrada dels EUA a la Segona Guerra Mundial. Crec que \u00e9s un bon moment per recordar el lligam entre el resultat d’aquesta guerra i els progressos que es van aconseguir a la post-guerra, i que avui dia estan en perill. Comen\u00e7ar\u00e9 per aigualir el mite: malgrat els relats de bons i dolents que la propaganda de Hollywood i de Mosc\u00fa ens han fet arribar durant generacions, la Segona Guerra Mundial va ser fonamentalment un conflicte entre grans pot\u00e8ncies imperials: Fran\u00e7a i la Gran Bretanya tractant salvar el que podien dels seus imperis colonials, i els EUA, la URSS, Alemanya i el Jap\u00f3 tractant de treure profit de la decad\u00e8ncia de francesos i brit\u00e0nics. El joc d’aliances entre aquestes pot\u00e8ncies va fer la resta i per aix\u00f2 la Segona Guerra Mundial va acabar com va acabar.<\/p>\n

Per\u00f2 si \u00e9s ingenu reduir la SGM a un conflicte merament ideol\u00f2gic, passa de c\u00ednic reduir-ho tot a un conflicte imperial. La c\u00e0rrega ideol\u00f2gica de la SGM \u00e9s innegable, i per aix\u00f2 \u00e9s encara avui recordada com “La Guerra Bona”, malgrat ser segurament la m\u00e9s sanguin\u00e0ria de totes les que ha conegut l’esp\u00e8cie humana. Els homes i dones que van lluitar a la SGM van fer-ho, no en nom dels seus pa\u00efsos i prou, sin\u00f3 tot sovint en nom d’all\u00f2 que representaven. Simplificant molt, podem dir que la darrera Gran Guerra va ser l’escenari d’un conflicte entre tres ideologies, larvat durant les d\u00e8cades posteriors a la Primera Guerra Mundial: el liberalisme democr\u00e0tic (en sentit ampli) representat pels EUA i Gran Bretanya; el feixisme encarnat en l’Alemanya Nazi i el Jap\u00f3 Showa; i el comunisme liderat per la URSS d’Stalin.<\/p>\n

En realitat, la ideologia va acabar desenvolupant un paper important a l’hora de tra\u00e7ar i desfer les aliances entre pot\u00e8ncies. Tant les pot\u00e8ncies demoliberals com els sovi\u00e8tics van mercadejar amb les pot\u00e8ncies feixistes, per\u00f2 finalment la conviv\u00e8ncia amb elles va esdevenir impossible degut a la prefer\u00e8ncia sistem\u00e0tica dels feixistes per la guerra com a m\u00e8tode per resoldre difer\u00e8ncies entre nacions. L’exaltaci\u00f3 de la guerra com un fi en si mateix de l’home, m\u00e9s que no pas com un mal menor al servei de l’inter\u00e8s nacional, \u00e9s una constant a la ret\u00f2rica dels dirigents alemanys i japonesos dels anys 30, que no t\u00e9 equivalent en els discursos pol\u00edtics occidentals o sovi\u00e8tics m\u00e9s bel\u00b7licosos de la mateixa \u00e8poca. Al final, era natural que dues ideologies filles de la Il\u00b7lustraci\u00f3, com eren el liberalisme democr\u00e0tic i el comunisme, acabessin veient en el feixisme una amena\u00e7a m\u00e9s gran que calia combatre plegades.<\/p>\n

En acabar la guerra, les democr\u00e0cies liberals i els r\u00e8gims comunistes van tornar a un estat de rivalitat que nom\u00e9s havien superat per l’amena\u00e7a major del feixisme. A ambd\u00f3s mons els tocava assegurar que aquesta amena\u00e7a mai m\u00e9s no tornaria a ressorgir. A tal efecte, a nivell internacional es van bastir un seguit d’institucions internacionals, encap\u00e7alades per l’ONU, per minimitzar els riscos que les grans pot\u00e8ncies tornessin a entrar en guerra. A nivell dom\u00e8stic, cada m\u00f3n va seguir el seu cam\u00ed. En aquest sentit, crec que a dia d’avui resulta m\u00e9s important que mai recordar quin va ser el cam\u00ed que van seguir les democr\u00e0cies liberals, i per quins motius es va emprendre.<\/p>\n

El consens antifeixista al m\u00f3n liberal-democr\u00e0tic es va bastir sobre la convicci\u00f3 que el que havia portat a l’ascens del feixisme havia sigut l’extrema polaritzaci\u00f3 social posterior a la Primera Guerra Mundial. El naixement dels Estats del Benestar est\u00e0 relacionat amb aquesta idea. Conv\u00e9 recordar-ho: fins els anys 80, el que separa el centre-dreta del centre-esquerra no \u00e9s que el primer intenti desmuntar l’EB i el segon n’intenti salvar el que pugui, sin\u00f3 que el primer intenta fer servir l’EB per suavitzar i salvaguardar les relacions tradicionals de desigualtat, mentre que el segon mira de fer-lo servir per anar debilitant-les i eliminant-les. M\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, existia un consens b\u00e0sic respecte el trinomi democr\u00e0cia liberal – economia mixta – Estat del Benestar.<\/p>\n

Doncs b\u00e9: aquest gran consens antifeixista \u00e9s precisament el que la dreta ha anat trencant sistem\u00e0ticament des dels anys 80 en\u00e7\u00e0, tot desarmant l’Estat democr\u00e0tic enfront dels grans poders privats i desmuntant gradualment l’Estat del Benestar. Es tracta d’una dreta que ja t\u00e9 poc a veure amb la dreta antifeixista que va pactar amb el centre-esquerra els termes d’una pau social duradora. No \u00e9s una casualitat que arreu d’Europa, i fins i tot als EUA o al Jap\u00f3, estiguin cobrant for\u00e7a les opcions d’extrema dreta, 30 anys despr\u00e9s d’iniciat el trencament d’aquest consens antifeixista. La mateixa polaritzaci\u00f3 social que en el seu moment va donar lloc a l’auge del nazisme a Alemanya o del militarisme al Jap\u00f3 \u00e9s el que ara est\u00e0 abocant milers de persones als bra\u00e7os de moviments ultra-dretans. Milers de persones desesperades per l’enfonsament de la seva classe social, en situaci\u00f3 ideal per fer cas dels cants de sirena dels fan\u00e0tics.<\/p>\n

De manera que quan parlem de lluitar contra aquesta nova extrema dreta, recordem que no nom\u00e9s ens toca lluitar contra ella a camp obert, sin\u00f3 tamb\u00e9 debilitar les mateixes bases del seu creixement. La pol\u00edtica de retallades socials defensada pels partits de centre-dreta no nom\u00e9s \u00e9s una amena\u00e7a pel benestar i la igualtat d’oportunitats: \u00e9s una amena\u00e7a directa per la llibertat. Ho \u00e9s perqu\u00e8 col\u00b7loca la majoria de la poblaci\u00f3 en una situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia econ\u00f2mica, i per tant de submissi\u00f3, respecte els grans propietaris. Per\u00f2 ho \u00e9s, sobretot, perqu\u00e8 aplana el cam\u00ed per l’arribada dels extremismes. En el fons, nom\u00e9s cal que mirem la hist\u00f2ria: Franklin D. Roosevelt ja va explicar que la causa de la llibertat era una de sola, i que la lluita per la llibertat enfront de la necessitat creada per la pobresa era tan necess\u00e0ria com la lluita per la llibertat enfront de la por generada per les atrocitats dels feixistes. Era cert aleshores, i ho segueix sent avui.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La setmana passada es van complir 70 anys del bombardeig de Pearl Harbor, que va motivar l’entrada dels EUA a la Segona Guerra Mundial. Crec que \u00e9s un bon moment per recordar el lligam entre el resultat d’aquesta guerra i els progressos que es van aconseguir a la post-guerra, i que avui dia estan en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/429"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=429"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/429\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}