{"id":44,"date":"2010-04-21T08:00:43","date_gmt":"2010-04-21T08:00:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=44"},"modified":"2010-04-21T08:00:43","modified_gmt":"2010-04-21T08:00:43","slug":"la-felicitat-tot-un-tema","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=44","title":{"rendered":"La felicitat, tot un tema"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/www.perezlozano.cat\/wp-content\/uploads\/felicitat.jpg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignleft size-full wp-image-47\" title=\"felicitat\" src=\"http:\/\/www.perezlozano.cat\/wp-content\/uploads\/felicitat.jpg\" alt=\"\" width=\"190\" height=\"143\" \/><\/a>Fa uns dies, alg\u00fa em va demanar que li proporcion\u00e9s un parell de refer\u00e8ncies de llibres on es parl\u00e9s del tema de la felicitat des d&#8217;un punt de vista te\u00f2ric: qu\u00e8 podem entendre per &#8220;felicitat&#8221;, qu\u00e8 la causa, qu\u00e8 l&#8217;anul\u00b7la, i coses per l&#8217;estil. A m\u00e9s d&#8217;enviar aquestes refer\u00e8ncies, tamb\u00e9 vaig enviar les meves pr\u00f2pies reflexions, at\u00e8s que es tractava d&#8217;un tema sobre el que portava pensant des de feia temps; em va servir per posar les meves idees sobre el tema en negre sobre blanc. Aqu\u00ed van, doncs.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><!--more-->&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El problema del terme &#8220;felicitat&#8221; \u00e9s que ning\u00fa no t\u00e9 clar el que significa. \u00c9s un d&#8217;aquells conceptes com &#8220;llibertat&#8221;, &#8220;naci\u00f3&#8221; o &#8220;democr\u00e0cia&#8221;, en que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil posar exemples que donar definicions. Uns associen la felicitat amb el coneixement i l&#8217;activitat contemplativa, uns altres amb l&#8217;exercici de l&#8217;art, uns altres amb el gaudi dels plaers, i aix\u00ed successivament.<\/p>\n<p>Jo crec que \u00e9s un error associar la felicitat a un b\u00e9 o a un grup de bens en concret. Que tu trobis la felicitat en la m\u00fasica o en les arts no significa que jo no pugui trobar-la en els esports o en el sexe. Ara b\u00e9, tamb\u00e9 crec que no tothom que diu ser feli\u00e7 amb una cosa realment ho \u00e9s. Una persona que experimenti un plaer intens consumint drogues dures i que sigui addicte a ella dif\u00edcilment es pot considerar &#8220;feli\u00e7&#8221;, perqu\u00e8 de fet porta una vida d&#8217;esclavitud i patiment.<\/p>\n<p>\u00c9s a dir, que &#8220;alegria\/plaer&#8221; i &#8220;felicitat&#8221;, tot i tenir un aspecte semblant, no es poden confondre. Jo crec que una \u00e9s un estat d&#8217;\u00e0nim i l&#8217;altre \u00e9s un &#8220;clima&#8221; d&#8217;\u00e0nim. Igual com podem dir que el temps d&#8217;avui 3\u00a0 de mar\u00e7 a Barcelona \u00e9s fred, per\u00f2 que el clima de Barcelona \u00e9s temperat tirant a c\u00e0lid, tamb\u00e9 podem dir que una persona &#8220;est\u00e0&#8221; alegre per\u00f2 que &#8220;\u00e9s&#8221; infeli\u00e7 (i viceversa). \u00c9s a dir, la felicitat \u00e9s un sentiment que no el tens en un moment prec\u00eds, sin\u00f3 a llarg termini; no &#8220;est\u00e0s feli\u00e7&#8221;, sin\u00f3 que &#8220;ets feli\u00e7&#8221;.<\/p>\n<p>Vist aix\u00ed, jo crec que la felicitat es pot definir com l&#8217;alegria de viure. Si est\u00e0s raonablement satisfet amb la vida que portes, en general, aleshores ets feli\u00e7, en el sentit m\u00e9s intu\u00eftiu de la paraula &#8220;feli\u00e7&#8221;. Aix\u00f2 implica que, per exemple, si est\u00e0s insatisfet amb la vida que portes (per exemple, si odies la teva feina, t&#8217;emportes malament amb la teva parella, no t&#8217;agrada com ets tu mateix&#8230;), aleshores aix\u00f2 no canviar\u00e0 perqu\u00e8 experimentis un o m\u00e9s moments de plaer intens (mitjan\u00e7ant el sexe o les drogues, per exemple). En canvi, si est\u00e0s raonablement satisfet amb la vida que portes (si m\u00e9s o menys t&#8217;agrada la teva feina, t&#8217;emportes b\u00e9 amb la teva parella, t&#8217;agrades for\u00e7a a tu mateix), aleshores ets feli\u00e7 encara que en un moment determinat puguis experimentar una tristor molt intensa (per exemple, perqu\u00e8 se&#8217;t mori un \u00e9sser estimat).<\/p>\n<p>L&#8217;avantatge d&#8217;aquesta definici\u00f3 \u00e9s que evita els dos extrems que abans comentava: no lliga la felicitat a una activitat o un conjunt d&#8217;activitats en concret (tu pots trobar la felicitat dedicant-te als esports i tenint una parella del teu mateix sexe, i jo puc trobar-la dedicant-me a la m\u00fasica i tenint una parella del sexe oposat), per\u00f2 d&#8217;altra banda tampoc no \u00e9s un &#8220;campi qui pugui&#8221; en el qual qualsevol persona que tingui una vida de plaers pugui dir que \u00e9s feli\u00e7 (no \u00e9s feli\u00e7, per exemple, qui odia la seva professi\u00f3, el seu entorn personal i el seu propi car\u00e0cter, per\u00f2 t\u00e9 diners suficients com per evadir-se d&#8217;aquesta insatisfacci\u00f3 vital a base de prendre drogues, comprar-se luxes i dem\u00e9s: quan tots aquests moments de plaer passen, segueix sense estar satisfet amb la vida que porta).<\/p>\n<p>Aquesta definici\u00f3 t\u00e9 un altre avantatge, i \u00e9s que permet distingir entre la falsa felicitat i la veritable felicitat. La falsa felicitat la tens quan est\u00e0s satisfet amb la vida que creus que portes quan aquesta, en realitat, no \u00e9s la vida que portes; \u00e9s la felicitat que experimentes, per posar un exemple t\u00edpic, quan ets feli\u00e7 perqu\u00e8 t&#8217;esforces en creure que est\u00e0s enamorat de la teva parella quan en realitat ja no \u00e9s aix\u00ed. La veritable felicitat la tens quan est\u00e0s satisfet amb la vida que saps que portes; quan, per exemple, pateixes la dolorosa experi\u00e8ncia del desamor per\u00f2 l&#8217;assumeixes, finalitzes la relaci\u00f3 en la que et trobes i segueixes endavant.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 comporta que per arribar a la felicitat s&#8217;han de saber fer tres coses. La primera, saber distingir all\u00f2 evitable d&#8217;all\u00f2 inevitable i tenir la tempran\u00e7a de no deixar-se pertorbar per all\u00f2 inevitable. \u00c9s a dir: que si tinc una feina de merda i s\u00e9 que est\u00e0 al meu abast fer uns estudis i aspirar a una feina millor, ho faig; per\u00f2 si per exemple es mor el meu pare, tenint en compte que un cop mort ja no se&#8217;l pot ressuscitar (per tant, forma part d&#8217;all\u00f2 inevitable), tingui la tempran\u00e7a suficient com per patir el dolor de la seva mort sense deixar que em paralitzi, que m&#8217;impedeixi tirar endavant i seguir amb la meva vida. Aix\u00f2 implica, doncs, saber controlar les pr\u00f2pies passions, de manera que serveixin als prop\u00f2sits que et dicta la teva consci\u00e8ncia, i no a l&#8217;inrev\u00e9s. Del contrari, ets esclau dels teus propis sentiments. No es tracta de no tenir sentiments (de no patir per la mort del teu pare, per seguir amb el mateix exemple), sin\u00f3 de no deixar que et dominin.<\/p>\n<p>La segona cosa \u00e9s saber distingir les activitats d&#8217;autoconsum de les d&#8217;autorealitzaci\u00f3, i sense necessitat de renunciar a les primeres, saber aprofitar tamb\u00e9 les segones. Una activitat d&#8217;autoconsum \u00e9s una activitat que proporciona un plaer f\u00e0cil i immediat, per\u00f2 que a la llarga deixa de produir plaer o fins i tot produeix insatisfacci\u00f3; per exemple, quedar-se a casa menjant porqueries i mirant la tele pot estar molt b\u00e9 per fer-ho una tarda: no requereix cap esfor\u00e7 i produeix sensacions agradables (relaxaci\u00f3, els plaers associats al tipus de programa que estiguem veient -si \u00e9s una com\u00e8dia, riure, per exemple-), per\u00f2 estar-ho fent de manera rutin\u00e0ria, cada dia, al final produeix insatisfacci\u00f3; un altre exemple seria el consum de drogues, que produeix una satisfacci\u00f3 immediata per\u00f2 que si comporta addicci\u00f3 acaba degenerant en insatisfacci\u00f3 o fins i tot en dolor. Les activitats d&#8217;autorealitzaci\u00f3, en canvi, comporten grans esfor\u00e7os al comen\u00e7ament, potser fins i tot grans sacrificis, per\u00f2 a mida que passa el temps ens van comportant satisfaccions cada cop m\u00e9s grans. Tocar un instrument, practicar un esport o criar un fill s\u00f3n exemples d&#8217;aquesta mena d&#8217;activitats: esfor\u00e7ades, sacrificades i no obstant infinitament gratificants, si se sap perseverar. I normalment \u00e9s la gent que sap aprofitar aquestes activitats la que acaba satisfeta amb la seva vida, ja que saben sacrificar-se (per tant, saben administrar el patiment) i desenvolupen activitats que s\u00f3n una font il\u00b7limitada de plaer i satisfacci\u00f3 un cop t&#8217;has sacrificat prou per elles.<\/p>\n<p>I la tercera cosa que cal fer \u00e9s aprendre a conviure amb la realitat; \u00e9s a dir, aprendre a no auto-enganyar-se. Si vols estar satisfet amb la vida que portes (si vols ser feli\u00e7) primer has de saber quina \u00e9s, realment, la vida que portes. Has de saber-ho, primer, perqu\u00e8 si est\u00e0s satisfet amb la vida que creus que portes est\u00e0s vivint una falsa felicitat; i a la llarga totes les mentides, fins i tot les que un s&#8217;explica a un mateix, s&#8217;acaben descobrint. I has de saber-ho, tamb\u00e9, perqu\u00e8 saber quina \u00e9s la vida que portes et permet detectar quines parts de la teva vida pots mirar de millorar, i reflexionar sobre com fer-ho; i, aix\u00ed mateix, et permet detectar quines parts de la teva vida no pots millorar, que \u00e9s el primer pas per saber acceptar-les i conviure amb elles sense deixar que et paralitzin, sense deixar que t&#8217;impedeixin buscar la felicitat, l&#8217;alegria de viure, all\u00e0 on la puguis trobar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa uns dies, alg\u00fa em va demanar que li proporcion\u00e9s un parell de refer\u00e8ncies de llibres on es parl\u00e9s del tema de la felicitat des d&#8217;un punt de vista te\u00f2ric: qu\u00e8 podem entendre per &#8220;felicitat&#8221;, qu\u00e8 la causa, qu\u00e8 l&#8217;anul\u00b7la, i coses per l&#8217;estil. A m\u00e9s d&#8217;enviar aquestes refer\u00e8ncies, tamb\u00e9 vaig enviar les meves pr\u00f2pies [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[37,38],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/44"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=44"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/44\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=44"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=44"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=44"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}