{"id":479,"date":"2012-09-01T13:57:09","date_gmt":"2012-09-01T13:57:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=479"},"modified":"2012-09-01T13:57:09","modified_gmt":"2012-09-01T13:57:09","slug":"unitat-unitat-unitat-programa-programa-programa","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=479","title":{"rendered":"Unitat, unitat, unitat? Programa, programa, programa!"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Als que vam n\u00e9ixer de l’any 85 cap endavant, la figura de Julio Anguita<\/a> ens agafa de molt lluny. No obstant, als que vam comen\u00e7ar a mirar les not\u00edcies de ben jovenets el seu nom ens recorda a una \u00e8poca en que la tensi\u00f3 de la vida pol\u00edtica espanyola estava pels n\u00favols: l’era dels esc\u00e0ndols del GAL<\/a>, de Filesa<\/a>, de Rold\u00e1n<\/a>, de l’atur pels n\u00favols i de l’inici dels contractes escombraria. En aquell ambient carregat, Julio Anguita era un dels personatges que m\u00e9s sovint eren objecte d’escarni a la premsa. La seva impopularitat a les tribunes medi\u00e0tiques venia de la seva diagnosi sobre els deures d’Izquierda Unida<\/a>, la seva formaci\u00f3. Anguita era conscient que el principal dilema estrat\u00e8gic al que s’enfrontava Izquierda Unida era la relaci\u00f3 amb el PSOE<\/a>. Anar de la m\u00e0 per sistema amb el PSOE equivalia a perdre perfil propi, a ser vist com una comparsa i no com una alternativa i, finalment, a ser fagocitat pel “germ\u00e0 gran”. Per\u00f2 anar contra el PSOE no sortia de franc: el poder\u00f3s aparell medi\u00e0tic socialista, la intel\u00b7lectualitat progre ben pagada, acusava Izquierda Unida de ser poc m\u00e9s que una eina del PP per debilitar el PSOE. “Unitat de les esquerres!<\/em>“, clamaven.<\/p>\n

A aquest dilema estrat\u00e8gic, Anguita va respondre amb una famosa consigna: programa, programa, programa. Els acords amb el PSOE, o amb qui fos, no es rebutjaven d’entrada, per\u00f2 calia que estiguessin basats en mesures concretes que anessin en la l\u00ednia del projecte propi d’Izquierda Unida, i mai en un simple intercanvi de vots per c\u00e0rrecs o per bona premsa. Conscient que la opini\u00f3 publicada progressista, b\u00e0sicament fidel al PSOE, no li deixaria mai fer res m\u00e9s que de comparsa dels socialistes, Anguita va optar per interpel\u00b7lar directament a l’electorat amb propostes concretes i atractives, xifrant en elles el preu de qualsevol pacte amb el PSOE, o amb qui fos, col\u00b7locant la pilota al terrat program\u00e0tic de qui an\u00e9s reclamant “unitat” a IU. La idea era ser vist com una opci\u00f3 \u00fatil pel votant d’esquerres, de manera que IU pogu\u00e9s condicionar les pol\u00edtiques del PSOE, primer, i acabar superant-lo com a primera for\u00e7a parlament\u00e0ria d’esquerres, despr\u00e9s. Aquesta fixaci\u00f3 amb el programa venia complementada per una certa aud\u00e0cia a l’hora de plantejar temes que en aquell moment eren gaireb\u00e9 tab\u00fa, com ara la necessitat de jubilar la monarquia i avan\u00e7ar cap a la III Rep\u00fablica espanyola.<\/p>\n

A causa d’aquesta negativa a sotmetre’s als socialistes, Julio Anguita va ser el centre d’una dur\u00edssima campanya de desprestigi<\/a> que l’acusava de fer “la pin\u00e7a”<\/a> amb el PP per pur odi al PSOE. I tanmateix, mentre es desenvolupava aquesta campanya, Anguita va dur Izquierda Unida als que a dia d’avui encara s\u00f3n els millors resultats de la hist\u00f2ria. Els seus cr\u00edtics van afirmar que, malgrat que els resultats eren bons, distaven molt dels que es podrien aconseguir si IU adoptava una posici\u00f3 m\u00e9s flexible amb el PSOE. Els resultats estan a la vista: aix\u00ed que Anguita va deixar la direcci\u00f3 d’IU i aquesta va comen\u00e7ar a anar sistem\u00e0ticament de la m\u00e0 del PSOE, les caigudes electorals van ser dram\u00e0tiques<\/a>, fins al punt de quedar a prop de desapar\u00e8ixer del Congr\u00e9s de Diputats a Madrid. Bona part dels cr\u00edtics d’Anguita van acabar al PSOE. I algunes de les seves propostes, qualificades de “bestieses” en aquella \u00e8poca, avui en dia estan en boca d’una part important de la societat. Avui queda progre ficar-se amb el rei Joan Carles I, per\u00f2 a comen\u00e7aments dels 90 el mateix rei era molt popular entre els periodistes i els intel\u00b7lectuals progres pro-PSOE, i ficar-se amb ell equivalia a ser tractat de perill\u00f3s agitador contra la conviv\u00e8ncia ciutadana<\/a>.<\/p>\n

Crec que de l’experi\u00e8ncia de la IU d’Anguita i post-Anguita ERC<\/a>, i qualsevol partit minoritari amb vocaci\u00f3 d’alternativa als partits majoritaris, pot extreure’n conclusions ben importants: com a for\u00e7a minorit\u00e0ria enmig d’un ambient bipartidista, creixes en la mesura en que l’electorat et veu \u00fatil. I la gent et veu \u00fatil en la mesura en que ni rebutges per sistema dialogar amb els que s\u00f3n m\u00e9s grans que tu, ni tampoc no cedeixes als cants de sirena que diuen demanar-te “unitat” amb els partits m\u00e9s grans quan en realitat t’estan demanant submissi\u00f3 a aquests partits. Avui en dia, el dilema estrat\u00e8gic d’IU amb el PSOE es reprodueix, pel que fa a ERC, per partida doble: d’una banda (i sobretot) amb CiU, i en menor mesura amb els vells socis del tripartit: PSC<\/a> i (sobretot) ICV<\/a>. I, com en el cas d’IU, no falten els que, de bona fe, cauen en l’error de demanar matrimonis per sistema amb uns o altres. Ja sabeu, la unitat del catalanisme, les Syrizes catalanes i tot aix\u00f2.<\/p>\n

ERC no es deu a ning\u00fa m\u00e9s que al pa\u00eds, a l’electorat i al seu projecte, per igual. La nostra funci\u00f3 no \u00e9s la de crossa catalanista del PSC o d’ICV, ni la de crossa progressista de CiU, sin\u00f3 d’alternativa republicana, independentista i d’esquerres a uns i altres. Radical en les finalitats, moderada en els mitjans. Nosaltres no ens devem a cap “unitat” indefinida i sistem\u00e0tica, ni catalanista ni d’esquerres, que els opinadors pro-PSC (i pro-ICV) o pro-CiU ens premiaran per\u00f2 el nostre electorat ens castigar\u00e0, com s’ha encarregat de recordar-nos cada cop que hem caigut en la trampa. Duem a l’ADN el projecte amb el que, sense saber-ho, combrega la majoria de la societat catalana enquesta rere enquesta: control catal\u00e0 sobre els impostos catalans, m\u00e9s llibertat individual, m\u00e9s igualtat d’oportunitats, m\u00e9s i millor democr\u00e0cia, i construcci\u00f3 d’una Rep\u00fablica Catalana independent. Xifrem en aquest projecte el preu de qualsevol pacte amb qui sigui i no ens casem amb ning\u00fa, i els fruits, primer electorals i despr\u00e9s pol\u00edtics, aniran arribant. Programa, programa, programa, que deia Anguita. Equidist\u00e0ncia, li d\u00e8iem nosaltres fa ja nou estius i un miler d’anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Als que vam n\u00e9ixer de l’any 85 cap endavant, la figura de Julio Anguita ens agafa de molt lluny. No obstant, als que vam comen\u00e7ar a mirar les not\u00edcies de ben jovenets el seu nom ens recorda a una \u00e8poca en que la tensi\u00f3 de la vida pol\u00edtica espanyola estava pels n\u00favols: l’era dels esc\u00e0ndols […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[9,1,5],"tags":[17,112,47,113,49,62],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/479"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=479"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/479\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}