{"id":557,"date":"2013-04-02T00:00:43","date_gmt":"2013-04-02T00:00:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=557"},"modified":"2013-04-02T00:00:43","modified_gmt":"2013-04-02T00:00:43","slug":"no-li-donem-mes-voltes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=557","title":{"rendered":"No li donem m\u00e9s voltes"},"content":{"rendered":"<style type=\"text\/css\"><!--\nP { margin-bottom: 0.21cm; }A:link {  }\n--><\/style>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: justify;\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignleft\" alt=\"\" src=\"http:\/\/www.perezlozano.cat\/Imatges\/federals_unitaris.jpg\" width=\"219\" height=\"179\" \/>M\u00e9s enll\u00e0 dels t\u00f2pics sobre el passat franquista, <b>Espanya \u00e9s, a dia d&#8217;avui, una democr\u00e0cia moderna, reconeguda i consolidada<\/b>. Que estigui travessada de problemes amunt i avall no li treu aquesta categoria. It\u00e0lia o Gr\u00e8cia s\u00f3n dos exemples (entre molts) de que un pa\u00eds pot ser raonablement democr\u00e0tic i tenir una classe pol\u00edtica constantment esquitxada per la corrupci\u00f3, el clientelisme o simplement la ineptitud per afrontar els reptes que es troben davant d&#8217;un pa\u00eds. <b>Aix\u00ed les coses, un observador extern que conegu\u00e9s m\u00e9s aviat poc la dial\u00e8ctica Catalunya-Espanya podria preguntar-se per qu\u00e8 <a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/politica\/barometre-CEO-intencio_de_vot_0_869913129.html\">una majoria creixent de catalans aspira a la independ\u00e8ncia<\/a><\/b>. La crisi, la corrupci\u00f3 i altres mals propis de la democr\u00e0cia espanyola no semblen, a priori, explicacions suficients, tant pel fet que aquests es donen en no menor mesura a Catalunya, com pel fet que a altres indrets de l&#8217;Estat espanyol els mateixos factors no semblen haver provocat la mateixa resposta ni entre les elits ni entre la poblaci\u00f3.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: justify;\"><!--more-->Personalment, penso que <b>l&#8217;arrel d&#8217;aquest auge del sobiranisme es troba en l&#8217;enquistament etern d&#8217;un desacord persistent, a banda i banda de l&#8217;Ebre<\/b> (i, si m&#8217;ho permeteu, <strong>del Segura<\/strong>)<b> sobre com s&#8217;ha d&#8217;organitzar l&#8217;Estat espanyol<\/b>; desacord que ha acabat frustrant i exasperant la part m\u00e9s d\u00e8bil: la catalana. Des del conflicte entre els Borbons centralistes i els \u00c0ustries proto-federalistes del segle XVIII, en que la Corona de Castella va prendre partit pels primers i la d&#8217;Arag\u00f3 pels segons, passant per les disputes entre federalistes i unitaristes dels temps de la Primera Rep\u00fablica en que els federalistes b\u00e0sicament trobaven suport als Pa\u00efsos Catalans, i fins els debats sobre els Estatuts d&#8217;Autonomia de la Segona Rep\u00fablica, la Transici\u00f3 i mitjans del 2000: en tots aquests episodis i en molts d&#8217;altres, a Catalunya no ha existit mai una voluntat majorit\u00e0ria de separar-se d&#8217;Espanya sin\u00f3 de reformar-la, mentre que a la resta de l&#8217;Estat (amb les excepcions \u00f2bvies del Pa\u00eds Basc i, en part, Gal\u00edcia i la resta dels Pa\u00efsos Catalans) les demandes que baixaven de Catalunya, apuntant cap a una Espanya descentralitzada i plurinacional, en general han suscitat entre indifer\u00e8ncia i oberta oposici\u00f3.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: justify;\">Aqu\u00ed es podria fer l&#8217;exercici f\u00e0cil de dir que aix\u00f2 \u00e9s un problema de les elits espanyoles, que han manipulat h\u00e0bilment els seus ciutadans per girar-los contra Catalunya. Sent encara m\u00e9s bonifaci, podr\u00edem rec\u00f3rrer al t\u00f2pic de les dues Espanyes per indicar que el problema no \u00e9s Espanya en general sin\u00f3 l&#8217;Espanya de dretes en particular. En canvi, jo crec que si descomptem catalans, bascos i gallecs, <b>la majoria dels espanyols se senten b\u00e0sicament c\u00f2modes<\/b> amb un model d&#8217;Estat en que <b>la capital econ\u00f2mica i pol\u00edtica \u00e9s Madrid<\/b>, la resta s\u00f3n perif\u00e8ries tractades amb defer\u00e8ncia per\u00f2 sempre darrere la capital, en que <b>nom\u00e9s es reconeix una identitat nacional<\/b> (l&#8217;espanyola) i <b>un idioma de l&#8217;esfera p\u00fablica<\/b> (el castell\u00e0) i en que<b> la batuta pol\u00edtica la porta el govern central<\/b>.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: justify;\">Tinc aquesta opini\u00f3 en part per experi\u00e8ncia personal (tinc arrels familiars a Castella), en part perqu\u00e8 \u00e9s el que extrec de la lectura de la hist\u00f2ria de les relacions entre Catalunya i la resta de l&#8217;Estat espanyol, i en part perqu\u00e8 <a href=\"http:\/\/es.reuters.com\/article\/topNews\/idESMAE84809G20120509?pageNumber=1&amp;virtualBrandChannel=0\">hi ha dades recents que semblen apuntar en aquesta direcci\u00f3<\/a>. Descomptant catalans, bascos i gallecs els ciutadans espanyols podran discutir sobre si esquerres o dretes, Monarquia o Rep\u00fablica <i>and so on<\/i>, per\u00f2 no hi haur\u00e0 discussions sobre quina ha de ser la llengua, la nacionalitat i l&#8217;estructura territorial b\u00e0sica de l&#8217;Estat en termes pol\u00edtics i econ\u00f2mics. <b>Tot intent de reformar aquest model d&#8217;Estat despertar\u00e0, en general, entre indifer\u00e8ncia i oposici\u00f3 oberta.<\/b> \u00c9s el que Catalunya s&#8217;ha trobat durant segles i \u00e9s poc probable que aix\u00f2 canvi\u00ef.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: justify;\">Per aix\u00f2 quan Zapatero <a href=\"http:\/\/elpais.com\/diario\/2003\/11\/14\/espana\/1068764421_850215.html\">va mirar d&#8217;implementar la seva imprecisa noci\u00f3 de l&#8217;Espanya plural<\/a> va acabar recalant a les aig\u00fces de <a href=\"http:\/\/youtu.be\/9MlCyPy7jJY\">l&#8217;Espanya uniforme d&#8217;Alfonso Guerra<\/a>. Per aix\u00f2, davant el rumor que <a href=\"http:\/\/politica.elpais.com\/politica\/2013\/03\/30\/actualidad\/1364670162_974241.html\">potser tal vegada Rajoy feia una oferta de nou finan\u00e7ament a Catalunya<\/a>, al PSOE li ha faltat temps per dir que <a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/politica\/Francisco_Alvarez_de_la_Chica-PSOE-Andalusia-financament-independencia_0_893310782.html\">&#8220;<i>amb els diners dels andalusos<\/i> (sic) <i>no es far\u00e0 callar els independentistes.<\/i>&#8220;<\/a> <b>Senzillament, \u00e9s el que passa en una democr\u00e0cia moderna i consolidada: els partits es mouen responent a les prefer\u00e8ncies de la majoria.<\/b> No es tracta que ho facin o no per electoralisme: simplement, aquells que van on va la majoria surten guanyant, independentment de si ho fan per c\u00e0lcul d&#8217;oportunitat o per simple convicci\u00f3 (i sovint ho fan per una barreja d&#8217;ambdues).<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: justify;\"><b>\u00c9s important entendre que aqu\u00ed no hi ha maldat sin\u00f3 simple discrep\u00e0ncia d&#8217;opinions.<\/b> No es tracta que el poble espanyol sigui un col\u00b7lectiu de malvats intolerants entestats a extirpar la pluralitat del &#8220;seu&#8221; Estat. Aquesta caricatura, tan sovintejada als cercles catalanistes, respon tan poc a la realitat com la caricatura sim\u00e8trica que arriba de Madrid en que es pinta els catalans com un poble de<i> paletos <\/i>encaparrats a imposar una llengua de prov\u00edncies a les desvalgudes fam\u00edlies espanyoles que ens hem acabat establint aqu\u00ed (les quals mai no serem catalanes perqu\u00e8 ens diem P\u00e9rez o Garc\u00eda, <em>of course<\/em>). <b>No: aqu\u00ed no hi ha ni bons ni dolents. Aqu\u00ed hi ha dos col\u00b7lectius territorialment concentrats que comparteixen un Estat i que tenen idees radicalment diferents sobre com ha de ser aquest Estat<\/b> en aspectes claus de l&#8217;auto-definici\u00f3 i del model constitucional de qualsevol Estat modern, com ara la llengua, l&#8217;organitzaci\u00f3 territorial (en termes tant econ\u00f2mics com pol\u00edtics) o la simple resposta a la pregunta de &#8220;qui \u00e9s, i com \u00e9s, &#8216;el <em>demos<\/em>&#8216; de la nostra democr\u00e0cia?&#8221;.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: justify;\">El problema \u00e9s que en la discussi\u00f3 (la pugna, podr\u00edem dir) entre aquests dos models<strong> la majoria social catalana<\/strong><b> \u00e9s una minoria permanent al si de l&#8217;Estat espanyol, condemnada des d&#8217;un primer moment a perdre qualsevol debat constitucional<\/b>, i a veure com la interpretaci\u00f3 dels acords sortits d&#8217;aquestes derrotes queden en mans (de nou) de la majoria permanent, la qual evidentment ho interpreta tot a la baixa del que s&#8217;espera a Catalunya. Aix\u00ed, cada cop que l&#8217;\u00edmpetu reformista ha sortit de Barcelona en direcci\u00f3 a Madrid, ha acabat tornant dilu\u00eft en successives dosis de l&#8217;opci\u00f3 majorit\u00e0ria a l&#8217;Estat espanyol. El problema no \u00e9s, doncs, l&#8217;estatus de la llengua catalana, el d\u00e8ficit fiscal amb Madrid o el reconeixement del que una majoria de catalans veuen com la seva identitat nacional: el problema \u00e9s que en cap d&#8217;aquestes q\u00fcestions aquesta majoria de catalans aconsegueix ni aconseguir\u00e0 mai el suport d&#8217;una majoria d&#8217;espanyols. I aix\u00f2 quan t\u00e9 sort i no aconsegueix directament la seva oposici\u00f3 frontal.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: justify;\"><b>Per aix\u00f2 qualsevol di\u00e0leg entre Catalunya i Espanya sobre com ha de ser Catalunya o com ha de ser Espanya est\u00e0 condemnat al frac\u00e0s: perqu\u00e8 ni existeix una idea comuna sobre quina mena d&#8217;Estat en com\u00fa volem tenir, ni la confian\u00e7a suficient entre les parts com per arribar a un punt de consens<\/b>, ni cap necessitat per part de la part m\u00e9s forta de fer cas a la part m\u00e9s d\u00e8bil, ni cap motiu per pensar que la part m\u00e9s d\u00e8bil es donar\u00e0 per ven\u00e7uda. El m\u00e0xim al que pot aspirar Espanya \u00e9s a que, com ha passat al Quebec, l&#8217;onada sobiranista s&#8217;esgoti per pur cansament, soluci\u00f3 a la que crec que apunta el <strong>Lobby del Pont Aeri<\/strong> que t\u00e9 en <strong>Duran i Lleida<\/strong> el seu portaveu m\u00e9s visible. Soluci\u00f3, per cert, altament inestable, com ho demostra el revifament del sobiranisme quebequ\u00e8s a mitjans dels 90 despr\u00e9s del seu pret\u00e8s enterrament als 80, o la recent vict\u00f2ria de la sobiranista Pauline Marois a les darreres eleccions.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: justify;\">Aix\u00ed les coses, a aquestes al\u00e7ades de la pel\u00b7l\u00edcula, <b>Rajoy pot oferir el que vulgui a Mas, que dues coses passaran<\/b>: la primera, que <b>a aquesta banda de l&#8217;Ebre ning\u00fa no se&#8217;n refiar\u00e0<\/b>; la segona, que <b>la lleial oposici\u00f3 <a href=\"http:\/\/www.vilaweb.cat\/noticia\/4100685\/20130401\/comunitat-madrid-acceptaria-cap-financament-especial-catalunya.html\">i els no menys lleials companys de partit<\/a> no trigaran gaire a tallar-li les ales<\/b> aix\u00ed que s&#8217;apropi al nucli dur de les reivindicacions catalanistes: reconeixement de Catalunya com a naci\u00f3, reconeixement del dret a decidir, plena sobirania fiscal i cultural, i proteccions constitucionals per tot plegat. Fins i tot si Rajoy tingu\u00e9s un atac sobtat de valentia i aconsegu\u00eds arribar a un acord amb Artur Mas en aquestes q\u00fcestions, l&#8217;acord seria instant\u00e0niament tombat o b\u00e9 a Catalunya per poc ambici\u00f3s, o b\u00e9 a Madrid per massa agosarat. <b>Al meu entendre, quan les coses arriben a aquest punt, cal dialogar&#8230; sobre com ens separem.<\/b> Si no volem acabar marejats, no li donem m\u00e9s voltes.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-align: justify;\"><i>PD: Aqu\u00ed he mirat de fer una exposici\u00f3 dels motius pol\u00edtics pels quals crec que qualsevol di\u00e0leg Rajoy &#8211; Mas, que no sigui sobre els termes de l&#8217;exercici del dret de decidir, est\u00e0 condemnat al frac\u00e0s a la curta o a la llarga. Per un examen dels aspectes econ\u00f2mics de la q\u00fcesti\u00f3, en una l\u00ednia que crec que \u00e9s coincident amb la meva, l&#8217;Albert Castellanos <a href=\"http:\/\/www.albertcastellanos.cat\/2013\/04\/un-nou-model-de-financament.html\">ha publicat un article brillant<\/a> i for\u00e7a m\u00e9s breu que aquest meu \ud83d\ude42<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>M\u00e9s enll\u00e0 dels t\u00f2pics sobre el passat franquista, Espanya \u00e9s, a dia d&#8217;avui, una democr\u00e0cia moderna, reconeguda i consolidada. Que estigui travessada de problemes amunt i avall no li treu aquesta categoria. It\u00e0lia o Gr\u00e8cia s\u00f3n dos exemples (entre molts) de que un pa\u00eds pot ser raonablement democr\u00e0tic i tenir una classe pol\u00edtica constantment esquitxada [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[5,6],"tags":[15,16,22,29,30,45,57,111,66],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/557"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=557"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/557\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=557"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=557"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=557"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}