{"id":583,"date":"2013-04-08T14:40:51","date_gmt":"2013-04-08T14:40:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=583"},"modified":"2013-04-08T14:40:51","modified_gmt":"2013-04-08T14:40:51","slug":"thatcher-el-progressisme-i-la-llibertat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=583","title":{"rendered":"Thatcher, el progressisme i la llibertat"},"content":{"rendered":"

\"\"(Nota pr\u00e8via: Ironies de la vida, havia programat el WordPress per publicar aquest article avui, i just ha coincidit que avui ha mort Margaret Thatcher. Descansi en pau.<\/em>)<\/p>\n

Fa uns dies, curiosejant per YouTube, vaig trobar aquest v\u00eddeo<\/a> amb un extracte d’un discurs de Margaret Thatcher de l’any 1975, poc despr\u00e9s d’assolir el lideratge del Partit Conservador i anys abans d’arribar a Primera Ministra del Regne Unit. Cito i tradueixo:<\/p>\n

“Alguns socialistes semblen creure que les persones han de ser xifres a un ordinador de l’Estat. Nosaltres pensem que les persones han de ser individus. Tots som desiguals. Ning\u00fa, gr\u00e0cies a D\u00e9u, \u00e9s exactament igual a ning\u00fa altre per m\u00e9s que els socialistes puguin fingir el contrari. Nosaltres creiem que tothom t\u00e9 dret a ser desigual, per\u00f2 per nosaltres tot \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s igualment important. El dret d’un home a treballar com cregui, a gastar el que guanya com prefereixi, a disposar de les seves propietats, a tenir en l’Estat un servidor i no un amo: aquests s\u00f3n els elements b\u00e0sics d’una economia lliure, i d’aquesta llibertat en depenen totes les altres.<\/i>“<\/p>\n

\"\"Aqu\u00ed apareixen tots els temes centrals del discurs liberal-conservador dels anys 80 endavant<\/b>: la identificaci\u00f3 entre llibertat i desigualtat; la identificaci\u00f3 entre igualtat i uniformitat i, per tant, entre desigualtat i difer\u00e8ncia; la contraposici\u00f3 entre Estat i individu; la identificaci\u00f3 de totes les branques de l’esquerra, des de la socialdemocr\u00e0cia fins el comunisme sovi\u00e8tic, sota l’etiqueta comuna de “socialistes”; la seva conseq\u00fcent presentaci\u00f3 com a enemics de la llibertat individual i com a defensors de l’Estat uniformitzador, amb la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica com a exemple impl\u00edcit, subjacent, de tot el que s’intenta denunciar. Fins i tot la religi\u00f3 es cola en algun moment (“gr\u00e0cies a D\u00e9u”).<\/p>\n

Naturalment, aquest discurs t\u00e9 punts m\u00e9s que discutibles: hi ha desigualtats que atempten contra qualsevol noci\u00f3 decent de la paraula “llibertat”<\/b>, com la desigualtat que col\u00b7loca les vides de milers de persones a merc\u00e8 de la decisi\u00f3 de poders econ\u00f2mics no sotmesos a control democr\u00e0tic, com ara els grans bancs. L’Estat sens dubte pot ser una amena\u00e7a per la llibertat i el benestar dels individus per\u00f2, de nou, el poder abassegador de grans institucions privades, com ara la banca, no \u00e9s menys amena\u00e7ant per l’individu<\/b>. “Igualtat” no \u00e9s el mateix que “uniformitat”, com “desigualtat” no \u00e9s el mateix que “difer\u00e8ncia”<\/b>; de fet, les dretes han sigut tradicionalment partid\u00e0ries de, o tolerants amb, la penalitzaci\u00f3 de la difer\u00e8ncia mitjan\u00e7ant la desigualtat de drets i oportunitats. I finalment, entre una socialdemocr\u00e0cia<\/b> preocupada per corregir aquelles desigualtats que s\u00f3n injustes i l’estalinisme <\/b>entestat a dissoldre l’individu dins el col\u00b7lectiu, hi ha la mateixa dist\u00e0ncia <\/b>que entre el liberalisme conservador<\/b> tolerant amb la desigualtat produ\u00efda per la competici\u00f3 econ\u00f2mica i el nazisme <\/b>consagrat a esclavitzar els “sub-humans” a mans dels “superhomes”.<\/p>\n

Tinc la sensaci\u00f3, per\u00f2, que en comptes de denunciar aquestes llacunes i discutir Thatcher al seu propi terreny, l’actitud de les esquerres occidentals ha oscil\u00b7lat normalment entre dues posicions, al meu entendre, igual d’equivocades: (1) fer dels atacs de Thatcher virtuts<\/b>, reivindicant com a propis o disculpables r\u00e8gims tir\u00e0nics com el sovi\u00e8tic, abjurant d’una economia de mercat que el com\u00fa de la gent nom\u00e9s rebutja en els seus excessos, renegant de la defensa de l’individu en favor del culte a un Estat convertit en encarnaci\u00f3 de la comunitat, o acceptant la contraposici\u00f3 entre igualtat i llibertat demanant o un “equilibri” entre les dues o la primacia de la primera; i (2) plegar-se als atacs de Thatcher <\/b>i incorporar-los com a “correccions” d’un projecte pol\u00edtic com m\u00e9s va m\u00e9s desnaturalitzat i entregat a la idea de que les pol\u00edtiques econ\u00f2miques protagonitzades per governs com el de Thatcher s\u00f3n, mal que pesi, les \u00faniques realistes. M’atreviria a dir que una bona part de l’esquerra fa seva la primera actitud quan \u00e9s a l’oposici\u00f3 i adopta la segona quan li toca governar.<\/p>\n

I jo em pregunto: i si apostem per una altra actitud? I si mirem de formular un “credo progressista”,<\/b> per aix\u00ed dir-ho, que agafi els valors dels que parla Thatcher i els hi doni la volta, posant-los al servei de la causa de la igualtat <\/b>(\u00e9s a dir, de la causa de les esquerres)? Aqu\u00ed va la meva modesta proposta, que crec que entronca de ple amb la millor hist\u00f2ria de les millors esquerres, i que malgrat aix\u00f2 (o gr\u00e0cies a aix\u00f2) \u00e9s plenament aplicable als reptes als que la humanitat s’enfronta avui en dia:<\/p>\n

“Alguns conservadors semblen creure que les persones han de ser xifres a l’ordinador de les grans corporacions i d’un Estat al servei d’aquestes. Nosaltres pensem que les persones han de ser persones. Tots i totes som diferents; ning\u00fa, per sort, \u00e9s id\u00e8ntic a ning\u00fa altre per molt que els conservadors vulguin penalitzar la difer\u00e8ncia amb la desigualtat. Nosaltres pensem que tothom t\u00e9 dret a ser diferent; i aix\u00f2 vol dir que tothom, m\u00e9s enll\u00e0 de les difer\u00e8ncies, ha de ser igual en drets, responsabilitats i oportunitats. El dret de cada persona a treballar com cregui, a gastar el que guanya com prefereixi, a disposar de les propietats guanyades pel m\u00e8rit, a que el seu dest\u00ed el determinin les seves decisions i no el seus trets de naixement,<\/i> a viure una vida digna sense dependre d’un altre particular, a tenir en les empreses i els governs servidors enlloc d’amos: aquests s\u00f3n els elements b\u00e0sics d’una economia lliure, i d’aquesta llibertat en depenen totes les altres.<\/i>“<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Nota pr\u00e8via: Ironies de la vida, havia programat el WordPress per publicar aquest article avui, i just ha coincidit que avui ha mort Margaret Thatcher. Descansi en pau.) Fa uns dies, curiosejant per YouTube, vaig trobar aquest v\u00eddeo amb un extracte d’un discurs de Margaret Thatcher de l’any 1975, poc despr\u00e9s d’assolir el lideratge del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4,5],"tags":[18,22,23,110,34,44,50,52,63],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/583"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=583"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/583\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=583"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=583"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=583"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}