{"id":634,"date":"2013-07-10T12:04:41","date_gmt":"2013-07-10T12:04:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=634"},"modified":"2013-07-10T15:59:15","modified_gmt":"2013-07-10T15:59:15","slug":"sobirania-cartesiana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=634","title":{"rendered":"Sobirania cartesiana"},"content":{"rendered":"<style type=\"text\/css\"><!--\nP { margin-bottom: 0.21cm; }A:link {  }\n--><\/style>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\"><a href=\"http:\/\/www.perezlozano.cat\/wp-content\/uploads\/images.jpeg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-635 alignleft\" alt=\"images\" src=\"http:\/\/www.perezlozano.cat\/wp-content\/uploads\/images.jpeg\" width=\"194\" height=\"259\" \/><\/a>Una de les meves lectures estiuenques est\u00e0 sent <i>Jo robot<\/i>, d&#8217;Isaac Asimov. Amb <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/I,_Robot_(film)\">poca o cap semblan\u00e7a amb la versi\u00f3 filmica del pr\u00edncep de Bel Air<\/a>, la novel\u00b7la \u00e9s en realitat una col\u00b7lecci\u00f3 de relats breus protagonitzats per humans immersos en una era futura en la qual la rob\u00f2tica i l&#8217;exploraci\u00f3 espacial han revolucionat la vida humana. En un divertid\u00edssim relat d&#8217;aquesta col\u00b7lecci\u00f3, titulat &#8220;Ra\u00f3&#8221;, els protagonistes es troben a una estaci\u00f3 espacial mirant de provar el funcionament d&#8217;un robot dotat d&#8217;alta autonomia i capacitat de reflexi\u00f3, preparat per gestionar l&#8217;estaci\u00f3 per si mateix. El cas \u00e9s que<strong> el robot, intel\u00b7ligent com \u00e9s, no triga a comen\u00e7ar a fer-se preguntes<\/strong>: qui \u00e9s ell? Qui l&#8217;ha dut all\u00e0? Quin \u00e9s el sentit de la seva exist\u00e8ncia? <strong>El robot desconfia de les explicacions dels protagonistes, ja que \u00e9s &#8220;evident&#8221; que no pot haver sigut creat per uns \u00e9ssers inferiors com els humans<\/strong>, m\u00e9s d\u00e8bils que ell i sotmesos al deteriorament pel pas del temps. Finalment, el robot arriba a la cartesiana reflexi\u00f3 segons la qual l&#8217;\u00fanic evident \u00e9s que ell pensa, i at\u00e8s que pensa, existeix. D&#8217;aqu\u00ed, cartesianament, va enfilant judicis de manera l\u00f2gica fins que arriba a la conclusi\u00f3 que ha sigut creat pel generador d&#8217;energia de l&#8217;estaci\u00f3, el qual seria D\u00e9u Totpoder\u00f3s. Un dels humans, resignat, afirma:<strong> &#8220;<i>per la freda ra\u00f3 i la l\u00f2gica pots demostrar el que sigui&#8230; si trobes el postulat adequat.<\/i>&#8220;<\/strong><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\"><!--more-->El relat m&#8217;est\u00e0 venint al cap aquests dies en ple debat sobre el dret de Catalunya a decidir el seu futur. <strong>La posici\u00f3 tant de PP com de PSOE, C&#8217;s i UPyD \u00e9s que un hipot\u00e8tic refer\u00e8ndum d&#8217;independ\u00e8ncia, si s&#8217;ha de fer, en tot cas s&#8217;ha de fer arreu de l&#8217;Estat espanyol, no \u00fanicament a Catalunya.<\/strong> Fer-ho d&#8217;una altra manera, diuen, seria vulnerar la Constituci\u00f3 espanyola, que estableix que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol; i el compliment de la Constituci\u00f3 \u00e9s essencial pel bon funcionament de la democr\u00e0cia. Darrerament <a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2013\/05\/22\/opinion\/1369232058_965172.html\">hem pogut veure alguna expressi\u00f3 especialment detallada d&#8217;aquest argument<\/a>. Deixarem de banda el fet que, per exemple, un refer\u00e8ndum consultiu o una consulta no referend\u00e0ria dif\u00edcilment violarien la sobirania de ning\u00fa, at\u00e8s que els resultats no s\u00f3n vinculants. Deixem tamb\u00e9 de banda el fet que els partits que acabo d&#8217;anomenar tenen for\u00e7a suficient com per reformar la Constituci\u00f3 i que, per tant, emparant-se en ella l&#8217;\u00fanic que fan \u00e9s confessar que no tenen arguments per rebutjar la convocat\u00f2ria d&#8217;un refer\u00e8ndum, ja que si volguessin podrien modificar la Constituci\u00f3 fins on (segons ells) calgu\u00e9s per convocar el refer\u00e8ndum.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\">Com dic, deixem tot aix\u00f2 de costat. Suposem que estem parlant d&#8217;un refer\u00e8ndum vinculant. Suposem que qualsevol refer\u00e8ndum, digui el que digui la Constituci\u00f3, xoca amb el principi de sobirania nacional en que aquesta es recolza. A partir d&#8217;aqu\u00ed, la derivaci\u00f3 de conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e9s l\u00f2gica: si per funcionar com una democr\u00e0cia decent hem de complir amb la Constituci\u00f3, si aquesta es basa en la sobirania del poble espanyol en el seu conjunt, i si aquesta sobirania es veu violentada per la idea d&#8217;un refer\u00e8ndum vinculant a una part del territori de l&#8217;Estat, aleshores <strong>la prohibici\u00f3 d&#8217;aquest refer\u00e8ndum seria, com diuen els partits unionistes, necess\u00e0ria per garantir el bon funcionament de la democr\u00e0cia<\/strong>. Naturalment, <strong>tot aquest edifici conceptual dep\u00e8n de que acceptem el postulat de que &#8220;la sobirania, a l&#8217;Estat espanyol, dep\u00e8n del poble espanyol en el seu conjunt&#8221;<\/strong>. Per\u00f2 clar, la pregunta \u00e9s leg\u00edtima: <strong>i per qu\u00e8 hem d&#8217;acceptar aquest postulat?<\/strong><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\">Una primera i r\u00e0pida resposta \u00e9s que el poble espanyol \u00e9s sobir\u00e0 perqu\u00e8 ho diu la Constituci\u00f3. Tanmateix, amb igual rapidesa, podem plantejar la pregunta: i per qu\u00e8 hem de fer cas del que digui la Constituci\u00f3? La resposta immediata \u00e9s que la Constituci\u00f3 va ser votada pel poble espanyol. Per\u00f2 aix\u00f2 planteja una nova pregunta: i per qu\u00e8 hem de fer cas del que voti el poble espanyol? I aqu\u00ed tornem al punt inicial: el que voti el poble espanyol s&#8217;ha d&#8217;acatar perqu\u00e8 el poble espanyol \u00e9s sobir\u00e0. \u00c9s a dir:<strong> el poble espanyol \u00e9s sobir\u00e0 perqu\u00e8 ho diu la Constituci\u00f3, la Constituci\u00f3 s&#8217;ha d&#8217;obeir perqu\u00e8 va ser votada pel poble espanyol, i el que voti el poble espanyol s&#8217;ha d&#8217;obeir perqu\u00e8 \u00e9s sobir\u00e0<\/strong>. Un exercici de <strong>l\u00f2gica circular<\/strong> que no es diferencia en res de dir que el poble espanyol \u00e9s sobir\u00e0 perqu\u00e8 ho diu el poble espanyol. Al final,<strong> l&#8217;\u00fanic que ens queda \u00e9s afirmar que la sobirania del poble espanyol &#8220;\u00e9s una evid\u00e8ncia&#8221; que no est\u00e0 subjecta a discussi\u00f3<\/strong>. Com el robot de la hist\u00f2ria d&#8217;Asimov estava conven\u00e7ut de &#8220;l&#8217;evid\u00e8ncia&#8221; de que no podia haver estat dissenyat i constru\u00eft pels &#8220;inferiors&#8221; \u00e9ssers humans.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\">Aquest \u00e9s el problema d&#8217;afrontar la q\u00fcesti\u00f3 nacional com si fos un camp abonat per les veritats &#8220;evidents&#8221; de les quals es poden derivar edificis argumentals perfectament acabats per pura deducci\u00f3 l\u00f2gica. I no:<strong> les nacions no s\u00f3n &#8220;coses&#8221;<\/strong> que estan all\u00e0 de manera &#8220;natural&#8221;. <strong>La sobirania no \u00e9s un fet &#8220;evident&#8221;<\/strong> del qual un pot derivar un cat\u00e0leg de col\u00b7lectius humans amb dret a un territori. Totes aquestes abstraccions s\u00f3n construccions humanes, \u00fatils en la mesura en que ens permeten articular marcs raonables de conviv\u00e8ncia entre els individus, per\u00f2 que es converteixen en perilloses quan alg\u00fa vol fer-les passar per sobre la voluntat lliurement expressada d&#8217;una part important d&#8217;aquests individus. No \u00e9s que hi hagi solucions f\u00e0cils per afrontar aquestes situacions en que el que es discuteix no \u00e9s la forma en que es governa la comunitat pol\u00edtica, sin\u00f3 la seva mateixa exist\u00e8ncia; per\u00f2 el que segur que no \u00e9s una soluci\u00f3 \u00e9s convertir una de les posicions d&#8217;aquesta discussi\u00f3 en el resultat l\u00f2gic d&#8217;un postulat &#8220;evident&#8221; que nom\u00e9s \u00e9s tal per aquells que desitgen arribar a una conclusi\u00f3 determinada.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" align=\"JUSTIFY\">Per cert que a l&#8217;independentisme no falten sobiranistes que practiquen aquest estil de cartesianisme de segona, que prenen per &#8220;evident&#8221; l&#8217;exist\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana (la limitin al Principat o l&#8217;estenguin al conjunt dels Pa\u00efsos Catalans), i tracten de boig o de malvat els que no veuen aquesta &#8220;evid\u00e8ncia&#8221;. Per\u00f2 si en el camp de l&#8217;independentisme aquestes actituds abunden, en el camp de l&#8217;unionisme jo diria que, tret d&#8217;excepcions, s\u00f3n amplament majorit\u00e0ries, gaireb\u00e9 un\u00e0nimes. La qual cosa no deixa de ser paradoxal, tenint en compte l&#8217;afici\u00f3 de l&#8217;intel\u00b7lectual unionista est\u00e0ndard per les teories sobre la &#8220;invenci\u00f3&#8221; de les nacions i el car\u00e0cter &#8220;imaginat&#8221; d&#8217;aquestes.<strong> Pel que sembla, l&#8217;\u00fanica naci\u00f3 no inventada ni imaginada, evident com que dos i dos fan quatre, seria l&#8217;espanyola.<\/strong> Efectivament, amb el postulat adequat pots demostrar el que sigui.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una de les meves lectures estiuenques est\u00e0 sent Jo robot, d&#8217;Isaac Asimov. Amb poca o cap semblan\u00e7a amb la versi\u00f3 filmica del pr\u00edncep de Bel Air, la novel\u00b7la \u00e9s en realitat una col\u00b7lecci\u00f3 de relats breus protagonitzats per humans immersos en una era futura en la qual la rob\u00f2tica i l&#8217;exploraci\u00f3 espacial han revolucionat la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[5,6],"tags":[15,68,22,45,69],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/634"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=634"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":640,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/634\/revisions\/640"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=634"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=634"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}