{"id":659,"date":"2013-12-02T09:15:14","date_gmt":"2013-12-02T09:15:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=659"},"modified":"2013-12-02T19:58:21","modified_gmt":"2013-12-02T19:58:21","slug":"el-deute-amb-els-pares","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=659","title":{"rendered":"El deute amb els pares"},"content":{"rendered":"

\"butler\"<\/a>Fa unes setmanes vaig anar al cinema a veure la pel\u00b7l\u00edcula The Butler<\/i> (El Mayordomo en la traducci\u00f3 espanyola). Aviso que potser va algun spoiler no-intencionat (far\u00e9 el que pugui): la pel\u00b7l\u00edcula t\u00e9 com a protagonista un majordom afroameric\u00e0, en Cecil Gaines, que aconsegueix escapar de la pobresa i la dura realitat de la segregaci\u00f3 racial del Sud dels EUA dels anys 30 i 40 per anar a parar a un Washington en plena \u00e8poca de canvis. Amb el temps, aconsegueix la feina que menys s’hagu\u00e9s esperat: la de majordom de la Casa Blanca. Gr\u00e0cies a la feina, Gaines aconseguir\u00e0 formar una fam\u00edlia de classe mitjana i donar als seus fills les oportunitats que a ell li van faltar. A m\u00e9s, passant per set presid\u00e8ncies, Gaines ser\u00e0 testimoni des dels passadissos del poder d’alguns dels fets crucials de la hist\u00f2ria dels EUA de la segona meitat del segle XX: l’escalada b\u00e8l\u00b7lica al Vietnam, l’esc\u00e0ndol Watergate i, com no, els dubtes i el suport final de Washington a la lluita pels drets civils dels afroamericans. I el que \u00e9s m\u00e9s: veur\u00e0, pel seu disgust. com un dels seus propis fills acabar\u00e0 involucrats en algun d’aquests fets.<\/p>\n

Gaines no sempre entendr\u00e0 aquesta implicaci\u00f3. Havent treballat dur per aconseguir el benestar de la seva fam\u00edlia, no ent\u00e9n per qu\u00e8 els seu fill ha de buscar-se problemes in\u00fatilment. Ell \u201csap\u201d que el m\u00f3n \u00e9s com \u00e9s, que injust\u00edcies com el racisme estan all\u00e0 per quedar-se, que el que un ha de fer \u00e9s mirar de prosperar-hi el millor que pugui. Per descomptat, el sentiment \u00e9s mutu: el fill veu el pare com una figura conservadora, immobilista, responsable en certa mesura del mal contra el que lluita. L’espectador t\u00e9 permanentment la sensaci\u00f3 d’assistir a una pugna entre dos desagra\u00efts amb part de ra\u00f3: el pare que no agraeix els esfor\u00e7os del fill per millorar el seu entorn, i el fill que no agraeix la dura feina del pare, que l’ha prove\u00eft de l’aliment, el benestar i l’educaci\u00f3 necessaris per tenir les eines i el temps per seure i pensar, que com b\u00e9 sabem \u00e9s el pas previ, imprescindible, de qualsevol rebel\u00b7li\u00f3. A mida que avanci la hist\u00f2ria, per\u00f2, els dos aniran reconeixent la part de ra\u00f3 de l’altre.<\/p>\n

Com la meva parella va saber veure sense que li digu\u00e9s paraula, no vaig poder evitar veure la meva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia reflectida a la pantalla, salvant per descomptat les enormes dist\u00e0ncies que, en termes de patiment, existeixen entre el nostre pa\u00eds i els EUA de la segona meitat del segle XX. I \u00e9s que, al contrari que amb altres companys de milit\u00e0ncia, jo no he viscut l’esquerra independentista, ni en general la pol\u00edtica, a casa. La meva consci\u00e8ncia pol\u00edtica va n\u00e9ixer fruit d’una barreja entre el meu inter\u00e8s per la hist\u00f2ria, intu\u00efcions morals innates i, aix\u00f2 s\u00ed, certs valors que els meus pares m’han ensenyat respecte a la conducta individual que jo, simplement, he acabat defensant en el pl\u00e0nol social. Per la resta, l’ambient de casa era m\u00e9s aviat poc propici a que m’involucr\u00e9s en pol\u00edtica. La meva fam\u00edlia va descobrir aix\u00f2 de la desafecci\u00f3 pol\u00edtica d\u00e8cades abans que comenc\u00e9s l’actual crisi econ\u00f2mica. El discurs anti-pol\u00edtica i anti-pol\u00edtics que es va generalitzar als carrers a partir de 2008 jo l’he sentit a casa des de ben petit\u00f3. I el pinacle d’aquest escepticisme familiar cap a la cosa p\u00fablica ha estat, de llarg, el meu pare. Una figura que guarda no pocs paral\u00b7lelismes, de nou salvant les dist\u00e0ncies, amb el majordom de la pel\u00b7l\u00edcula. Un home fet a si mateix provinent d’or\u00edgens no precisament acomodats, que s’ha deixat la pell per aconseguir el benestar de la seva fam\u00edlia.<\/p>\n

Malgrat que sempre hem tingut una relaci\u00f3 fenomenal, en aquest punt sempre hem diferit. Gaireb\u00e9 \u00e9s una tradici\u00f3 a les sobretaules que els dos comencem a lamentar-nos sobre com de malament va el m\u00f3n per a que acabem discutint sobre la conclusi\u00f3: per ell, que cadasc\u00fa ha de mirar de tirar endavant en un m\u00f3n inevitablement hostil; per mi, que un ha de fer aix\u00f2 i, a m\u00e9s a m\u00e9s<\/i>, mirar de fer el que pugui per convertir el m\u00f3n en un lloc m\u00e9s amable. Amb ma mare la cosa ha estat similar per\u00f2, potser per amor de mare, sempre ha mostrat m\u00e9s comprensi\u00f3 cap a la meva implicaci\u00f3 pol\u00edtica que no pas el meu pare. Sospito que nom\u00e9s en \u00e8poques recents ha comen\u00e7at a entendre, en part, per qu\u00e8 ho faig, i nom\u00e9s d’aquella manera. Pel que fa a mi, tamb\u00e9 nom\u00e9s en \u00e8poques recents he sigut del tot conscient que ell, com ma mare, \u00e9s molt m\u00e9s responsable de la meva implicaci\u00f3 en pol\u00edtica del que jo suposava, i del que ell mateix s’imagina. Sense un plat calent a taula cada dia, sense un m\u00ednim benestar i sense educaci\u00f3 mai no hagu\u00e9s pogut seure i pensar. Mai no m’hagu\u00e9s pogut comen\u00e7ar a moure’m per canviar un m\u00f3n que els meus pares sempre han assumit com a inevitablement corrupte.<\/p>\n

Quan acabava la pel\u00b7l\u00edcula, no podia evitar tenir un nus a la gola. Podeu creure’m que no em passa mai amb les pel\u00b7l\u00edcules, o sigui que realment em va tocar la fibra. Vaig pensar en fins quin punt jo no seria on s\u00f3c si no fos pel meu pare i la meva mare. Vaig caure en la quantitat d’hores que han invertit en mi sense demanar res a canvi. I en la quantitat de vegades que he menystingut la seva falta de consci\u00e8ncia social, ignorant que al darrere no s’amagava simple individualisme, sin\u00f3 un car\u00e0cter format per una dura lluita contra adversitats que jo no he hagut d’experimentar. Si la meva \u00e0nima est\u00e0 en pau amb la Humanitat \u00e9s perqu\u00e8 pr\u00e8viament ells van endurir la seva abans que jo arrib\u00e9s a edat adulta. Al final, comen\u00e7o a pensar que el meu granet de sorra en la lluita per un m\u00f3n millor t\u00e9 a veure, tamb\u00e9, amb ells. Una mena d’agra\u00efment insuficient a tants esfor\u00e7os destinats a que jo visqu\u00e9s millor de com ho han fet ells. A que jo pogu\u00e9s tenir l’oportunitat de seure, pensar i rebel\u00b7lar-me per millorar aquest m\u00f3n que no ha sabut ser amable amb gent tan extraordin\u00e0ria com els meus pares. I tot aix\u00f2 \u00e9s el que, de manera for\u00e7a menys articulada, em passava pel cap mentre veia The Butler<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa unes setmanes vaig anar al cinema a veure la pel\u00b7l\u00edcula The Butler (El Mayordomo en la traducci\u00f3 espanyola). Aviso que potser va algun spoiler no-intencionat (far\u00e9 el que pugui): la pel\u00b7l\u00edcula t\u00e9 com a protagonista un majordom afroameric\u00e0, en Cecil Gaines, que aconsegueix escapar de la pobresa i la dura realitat de la segregaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1,5],"tags":[35,74,75],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/659"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=659"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/659\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":685,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/659\/revisions\/685"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=659"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=659"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=659"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}