{"id":751,"date":"2014-04-02T20:14:47","date_gmt":"2014-04-02T20:14:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=751"},"modified":"2014-04-02T20:16:43","modified_gmt":"2014-04-02T20:16:43","slug":"how-i-met-your-mother-i-nosaltres-que-ens-lhem-estimada-tant","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/?p=751","title":{"rendered":"“How I Met Your Mother” i nosaltres, que ens l’hem estimada tant"},"content":{"rendered":"

\"HIMYM\"<\/a>Normalment, en aquest bloc nom\u00e9s parlo de temes de pol\u00edtica, \u00e8tica i societat en general. Avui, per un cop, parlar\u00e9 d’un tema m\u00e9s personal, en part a mode d’homenatge. I \u00e9s que abans d’ahir una de les millors sitcom dels darrers anys arribava al seu final. Em refereixo a How I Met Your Mother<\/a>, la hist\u00f2ria, en nou temporades, de com el jove arquitecte Ted Mosby arriba a con\u00e8ixer el seu gran amor. Malgrat aquest fil argumental en principi tan nyonyo, la s\u00e8rie \u00e9s una successi\u00f3 inacabable de situacions divertides, sovint delirants, que segons els mateixos guionistes estan basades en les seves pr\u00f2pies experi\u00e8ncies de joventut a Nova York. Com en una versi\u00f3 m\u00e9s comercial de les pel\u00b7l\u00edcules de Woody Allen, els petits drames i maldecaps propis de la vida quotidiana i de les relacions personals es presenten sota una llum entre humor\u00edstica i canalla, amb la capital del m\u00f3n com a escenari i alhora protagonista per dret propi.<\/p>\n

Entenguem-nos: de grans s\u00e8ries n’hi ha un pil\u00f3. Mad Men<\/a>, Homeland<\/a>, Band of Brothers<\/a>, House of Cards<\/a>, The Big Bang Theory<\/a> o cl\u00e0ssics com The West Wing<\/a> o Northern Exposure<\/a> s\u00f3n nom\u00e9s alguns exemples (no parlo de Friends<\/a>, Lost<\/a> o Sex and the City<\/a> perqu\u00e8 mai no les he seguides). Si parlo de HIMYM \u00e9s perqu\u00e8 tinc la sensaci\u00f3, i crec que no s\u00f3c l’\u00fanic, que aquesta s\u00e8rie va arribar a la meva vida en un moment m\u00e9s o menys proper al que es descriu en les vides dels propis personatges. Aquell moment en que et trobes fent el pas entre una joventut que no vols abandonar i una maduresa a la que no vols arribar tard. Una contradicci\u00f3 permanent que a vegades et porta a demanar-li al cos ritmes que ja no pots aguantar, i en ocasions en canvi et porta a demanar-li al cervell una serenitat que encara no est\u00e0s en posici\u00f3 d’exercir. I entre les estupideses pr\u00f2pies de no voler fer-te gran i les absurditats que solen acompanyar els intents de madurar abans d’hora, es troba la vida. La de deb\u00f2, la que vivim, no aquella que creiem que haur\u00edem de viure per no sentir-nos massa vells o per no semblar massa immadurs.<\/p>\n

Al meu entendre, el subtext de HIMYM \u00e9s “passi el que passi, segueix caminant”. Les hist\u00f2ries de HIMYM s\u00f3n b\u00e0sicament hist\u00f2ries de derrotes personals constants entomades amb esto\u00efcisme i algun somriure. Una actitud que permet els seus personatges assolir, a la llarga, bona part dels seus objectius, per b\u00e9 que m\u00e9s tard del que pretenien i en una forma que potser no esperaven. I que els permet, tamb\u00e9, superar el fet que les coses simplement es resisteixin a sortir com ells voldrien, sense que aix\u00f2 constitueixi ni una excusa per deixar de caminar en el present ni un motiu per deixar de somiar amb un futur millor. Una dial\u00e8ctica inacabable entre el jove que portem a dins i encara creu que t\u00e9 el m\u00f3n als seus peus i tota la vida per davant, i l’adult que ja anem desenvolupant i que va entenent que el m\u00f3n \u00e9s un lloc m\u00e9s aviat inh\u00f2spit on el temps \u00e9s or.<\/p>\n

L’episodi final, al meu entendre, \u00e9s millor del que ens esper\u00e0vem, per\u00f2 pitjor del que mereixeria una s\u00e8rie com aquesta. Marshall i Lily tenen el final m\u00e9s previsible; el de Robin i Barney est\u00e0 un pel mal desenvolupat, i es nota que hagu\u00e9s requerit d’uns quants episodis m\u00e9s per guanyar consist\u00e8ncia. El final de Ted \u00e9s alhora el m\u00e9s sorprenent i el m\u00e9s obvi. Un cop es veu, es nota que durant tota la s\u00e8rie, o el menys des de fa uns anys, els guionistes no havien treballat amb cap altra hip\u00f2tesi. Una ll\u00e0stima per aquells que fins el final hem sigut partidaris de Victoria<\/a>. D\u00e8ries meves. Sigui com sigui, al final un acaba amb la sensaci\u00f3 que bona part dels episodis de la darrera temporada eren prescindibles i que, en canvi, els desenlla\u00e7os de l’episodi final haguessin requerit d’uns quants episodis m\u00e9s per desenvolupar-se amb solidesa.<\/p>\n

S’ha de recon\u00e8ixer que l’episodi final t\u00e9 una virtut: porta fins les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies la filosofia de vida que promou la s\u00e8rie, la barreja entre saber aprofitar la felicitat que trobem sense per aix\u00f2 renunciar a la felicitat que busquem. Per la gent que vam passar dels 25 en plena crisi econ\u00f2mica, amb unes expectatives de futur magres, les hist\u00f2ries de HIMYM han posat el seu petit granet de sorra en animar-nos a no defallir, a somriure malgrat tots els malgrats. S\u00ed, tots sabem que la s\u00e8rie hauria d’haver acabat fa un parell d’anys, i que \u00e9s dif\u00edcil entendre<\/a> per qu\u00e8 els guionistes han estirat de la trama m\u00e9s del que donava de s\u00ed. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que, quan realment ha acabat, hem girat la vista enrere, pensant en quan la vam comen\u00e7ar a veure. I hem notat que trobarem a faltar alguna cosa. No la s\u00e8rie en si, sin\u00f3 el “jo” de fa uns anys.<\/p>\n

Com la colla de McClaren’s, ens hem fet grans. Per\u00f2, finalment, cal seguir caminant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Normalment, en aquest bloc nom\u00e9s parlo de temes de pol\u00edtica, \u00e8tica i societat en general. Avui, per un cop, parlar\u00e9 d’un tema m\u00e9s personal, en part a mode d’homenatge. I \u00e9s que abans d’ahir una de les millors sitcom dels darrers anys arribava al seu final. Em refereixo a How I Met Your Mother, la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[2,1],"tags":[87,86,88],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/751"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=751"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/751\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":755,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/751\/revisions\/755"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=751"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=751"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.perezlozano.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=751"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}