Els esforços de la dreta intel·lectual de les darreres dècades per esborrar la disjuntiva dreta/esquerra han sigut tan fructífers que tot sovint l’esquerra s’oblida de la raó de ser de la seva existència. En ocasions, això es tradueix en la simple assumpció dels valors i les polítiques de la dreta, com passa amb la vetllada renúncia del centre-esquerra europeu a retornar a una política forta de redistribució de la riquesa que, per exemple, eviti els regals fiscals als més rics. En altres ocasions es passa a l’extrem contrari, a defensar totes les causes que van contra l’status quo, independentment de qualsevol consideració ideològica rigorosa: des de l’apologia de l’integrisme islàmic fins l’ecologisme de postal, no importa de què vagi el tema, sempre que serveixi per épater le bourgeois.
Continue reading “"Individualisme" i "dreta" no són sinònims”