Alarmisme selectiu abans de la pel·lícula

Divendres de la setmana passada, indubtablement degut a les pressions de les grans distribuïdores que fa anys que controlen el món del cinema a Catalunya, 517 sales de tot el país van projectar un catastrofista anunci on es donava a entendre que, degut a la Llei del Cinema impulsada per Esquerra, les sales de mig país es quedaran buides. Segons la web a la que el vídeo remet, no és que el Gremi d’Empresaris de Cinema estigui contra la promoció del català al cinema, sinó contra el mitjà que el conseller Tresserras ha escollit per promocionar-lo: “imposicions de quotes, impostos i sancions“. Tanmateix, examinat més de prop, aquest alarmisme resulta indubtablement selectiu. Al cap i a la fi, l’any 1993 el govern de Felip González va aprovar un Reial Decret en que s’establien quotes en castellà pel cinema en versió doblada, així com les corresponents sancions. Que el Gremi mai no hagi protestat contra aquesta mesura d’imposició del castellà al cinema (una entre tantes), però si que ho faci amb els intents de normalitzar el català a les sales catalanes, és una bona prova del seu “compromís” amb la promoció del català i de la seva aversió a “les imposicions, les quotes, els impostos i les sancions“.

Que ningú no s’enganyi: la Llei del Cinema és un dels grans èxits que Esquerra ha aconseguit per aquest país durant aquesta legislatura que està propera a acabar-se. No acabarà ni de broma amb el negoci del cinema i, per contra, assegurarà els drets lingüístics dels i les catalanes com a consumidors en un mercat cultural tan important com és el cinematogràfic. Un gran avenç que el partit ha aconseguit amb 21 escons, i que és interessant comparar amb les timidíssimes mesures que CiU va impulsar en aquesta matèria durant els seus anys de majories absolutes al Parlament de Catalunya, arribant a la setantena de diputats. Més que res, per desfer aquest curiós miratge creat per la opinió publicada pro-convergent, segons el qual l’era dels tripartits (tan criticable en altres aspectes, sens dubte) ha “espanyolitzat” una Catalunya que teòricament era un “paradís” de la catalanitat en l’època daurada de la dreta autonomista.

One Reply to “Alarmisme selectiu abans de la pel·lícula”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *