Per què estic contra Eurovegas (I): els suposats guanys

Al contrari que altres persones, la meva oposició a Eurovegas no es deu a raons de principi. Independentment de les meves opinions morals sobre el joc o la prostitució, trobo que en general el govern no li ha de dir a la gent ni com guanyar diners ni com gastar-se’ls, sempre i quan ho faci per voluntat pròpia i no moguda per (ni fent servir) la coerció, la necessitat, la desinformació o l’addicció. Així mateix, considero que la preservació del territori i el medi ambient és un valor, però no un valor absolut, com tampoc no ho és la prosperitat econòmica, per cert: ambdós s’han d’equilibrar en cada cas per tal d’assegurar el màxim de benestar possible pel màxim nombre de gent possible de manera sostinguda en el temps. La meva oposició, doncs, ha crescut gradualment, començant per un sa escepticisme i pujant cap a una oposició frontal a mida que anava fent una anàlisi de cost-benefici sobre la base dels arguments i la informació aportats per partidaris i detractors del projecte. En aquesta sèrie de dos articles intentaré argumentar aquesta oposició.

Començaré, en aquest primer article, per examinar els arguments a favor del projecte: se suposa que Eurovegas és bo, i fins i tot necessari, perquè crearà llocs de treball, tant degut a les obres de construcció del complex com pels llocs de treball que es crearan al si del complex mateix, a banda dels llocs de treball indirectes derivats, se suposa, de l’obertura del complex: des d’hotelers fins comerciants de l’àrea metropolitana, tothom es beneficiarà de l’atracció de turistes a Eurovegas. De fet, el segon argument és que convertirà Barcelona en una destinació turística de primera magnitud. Finalment, de tot plegat en sortirà una bona munió de diners en concepte d’impostos que ajudaran a sanejar les finances de la Generalitat, la qual cosa farà que el govern d’Artur Mas pugui prémer el fre a la política de retallades.

Tots aquests arguments tenen falles gruixudes. Per començar, pel que fa al turisme, Catalunya ja és la quarta principal destinació turística d’Europa; per tant, poc ajut necessitem en aquest sentit. I tenint en compte que som una destinació turística associada no només amb el sol i la platja, sinó també amb l’oci de qualitat, la cultura i el patrimoni natural i històric, podem fins i tot preveure que Eurovegas podria fer mal a aquesta imatge. Quant als llocs de feina, a mida que han anat passant les setmanes s’ha anat veient que les xifres inicials estaven infladíssimes: dels 260.000 llocs de treball dels que es parlava en un primer moment, gradualment hem anat passant a prometre només entre 15.000 i 18.000 llocs de treball directes. O sigui que o li fiquem imaginació i ens pensem que es crearan uns 240.000 llocs de treball indirectes (i algú hauria d’explicar d’on surten les xifres), o l’únic que podem esperar d’aquest projecte és una baixada del 2% de l’atur a Catalunya, xifrat a l’abril d’aquest any 2012 en prop de 900.000 persones. I cal tenir en compte que el model d’Eurovegas és un model “resort”, en el qual el turista desenvolupa la seva estada bàsicament dins els marges del complex. És a dir, que molt probablement el que rascaran comerciants i hostalers de l’Àrea Metropolitana de Barcelona serà força inferior al que molts volen imaginar-se.

Quant a les finances de la Generalitat, cal recordar que no només estan en mal moment degut a la falta d’activitat econòmica (agreujada per les retallades, per cert), sinó degut a una política de regals fiscals a les classes altes (e.g. supressió de l’impost de successions, que des de 2009 ja només pagaven els més rics a Catalunya); d’apujada d’impostos com l’IVA i taxes com les universitàries, que bàsicament pateixen les classes mitjanes i treballadores (contribuint a fer caure el consum); i de tolerància cap el frau fiscal, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europa, bàsicament comés per les grans fortunes i denunciat manta vegades pel Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda. A més, es clar, de que cada any marxen 16.000 milions d’euros d’impostos de Catalunya cap a Madrid per no tornar mai més. Si es vol sanejar l’economia de la Generalitat, cal començar per combatre el doble espoli que pateix el 99% de la població del nostre país: un espoli social a favor de l’1% més ric de la població, i un espoli fiscal a favor d’un model d’Estat, l’espanyol, que va diametralment contra els nostres interessos.

Tot això pel que fa als suposats guanys. Demà parlaré dels costos del projecte, i de quines alternatives existeixen per cobrir les necessitats que se suposa que es volen cobrir amb Eurovegas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *