Solidaritat Catalana: nice work if you can get it

Una encantadora cançó de Gerswhin diu, referint-se a l’amor, allò de “nice work if you can get it / and you can get it if you try“. Vaja, que estimar-se és cosa de dos i que al final, d’una manera o d’una altra, no hi ha altra manera d’aconseguir endur-se el gat a l’aigua si no és intentant-ho. Tot i que, al final, no hi ha seguretat en res. Intentant-ho, pots aconseguir-ho. Però només “pots”. Bona feina si ho aconsegueixes, i pots aconseguir-ho si ho intentes.

Si Solidaritat Catalana hagués de tenir un himne, crec que hauria de ser aquest. La crida feta per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran per unir en una sola candidatura totes les forces no-sucursalistes, de CiU a les CUP passant per ERC i el partit del propi Laporta o RCat, és sens dubte una aposta arriscada. Arriscada perquè s’ha llençat sense previ acord amb els partits als que es fa la crida, els quals d’altra banda és improbable que haguessin donat l’OK entre bastidors. Vaja, que difícilment es podria haver fet com normalment es fan aquestes coses.

La història és la de sempre: una candidatura d’aquesta mena, unida únicament per l’independentisme dels seus components, només té sentit si la perspectiva és treure majoria absoluta i, sobre aquesta base, convocar un referèndum d’autodeterminació (o proclamar la independència, com es vulgui i es trobi més convenient). D’una altra manera, si el que hi ha al parlament és una minoria *només* independentista, podríem trobar-nos amb un autèntic espectacle quan es tractés de votar, no sobre el dret de decidir ni sobre la independència, sinó sobre l’habitatge, les polítiques de gènere o la sanitat pública.

Traduït a termes pràctics, això significa que Solidaritat Catalana només té sentit si CiU i ERC accepten implicar-s’hi. I aquest servidor no sap què predir al respecte. Pensant en termes de partit i no de país, tots dos partits tenen molt a perdre i molt a guanyar amb una candidatura com aquesta. El que és clar és que aquesta unió de braços arribarà, si arriba, per la via de la generositat. De la de tothom. I s’ha de dir que la generositat entre sigles, capelles i sectors no és una virtut gaire practicada al moviment independentista. Però vaja, intentar-ho no seria mala idea, si de debò ho intenta tothom. Nice work if you can get it, and you can get it if you try.

6 Replies to “Solidaritat Catalana: nice work if you can get it”

  1. Pep, pots argumentar la teva resposta? A l’article bàsicament defenso la idea de la Solidaritat Catalana.

  2. Tot i que una tal coalició seria molt beneficiosa per l’independentisme i fins i tot per ERC com a partit (li serviria de flotador) ja es veia a venir, i en Laporta ho sabia perfectament, que els aparells dels partits parlamentaris ho impedirien, bàsicament perquè no sempre l’interès del partit coincideix amb el dels seus dirigents (“millor ser lliure a l’Infern que servent al Cel”, com diu el Lucifer de Milton), així com no sempre l’interès del partit com a organització coincideix amb el que diu defensar.

    Crec que la jugada d’en Laporta no era intentar que els partits s’hi sumessin (encara que repeteixo que si per un miracle ho haguessin fet, millor) sinó deixar-los en evidència, especialment a Esquerra. Òbviament la poca difusió del tema per part dels mitjans comportarà que no faci massa mal.

    1. Jo dubto que una coalició així sigui beneficiosa, ni per l’independentisme ni pel país, si no té una perspectiva clara de treure majoria absoluta a les eleccions, per les raons que exposo a l’article: en cas contrari, es trobarà durant 4 anys sense saber que dir ni que votar, o pitjor encara, votant i dient coses contradictòries. I no només això, sinó que em temo que això produiria un efecte desmotivador en una part de l’electorat republicà a qui la “E” i la “R” del partit li pesen tant com la “C”. Recordem que la primera força amb la que ERC comparteix vots, després d’amb l’abstenció, és amb Iniciativa.

  3. No crec que aquest sector, per altra banda dubtosament nombrós, sigui cap problema. Crec que a ERC no li costaria gaire exigir que en cas de no sumar majoria els seus diputats s’agrupessin junts pel que fa a les votacions. Per a mantenir a aquest gruix de votants que esmenta simplement caldria dir això ben clarament abans de les eleccions: en cas de no sumar Esquerra tindrà grup propi o almenys votarà diferent en el que cregui.

  4. @Jo, el problema és que SC no aconseguirà majoria absoluta si CiU no hi és, ni de broma. Una cosa és pujar o baixar uns diputats i una altra cosa que una força que encara no té ni programa pugui, en dos mesos, treure-li la majoria del parlament a una altra que encara no ha perdut, en termes d’escons, ni una sola elecció en 30 anys. Simplement és impossible. Per tant, ERC hauria de retirar els seus diputats del grup de Solidaritat Catalana així que es constituís el Parlament. No és simplement una possibilitat, és que no n’hi ha cap altra. I per què carai t’has de presentar amb una força política amb la qual no penses continuar durant la resta de la legislatura? És que no té cap sentit. I això suposant que *realment* els impulsors de Solidaritat Catalana estiguessin disposats a anar a les eleccions amb una ERC disposada a formar grup propi si no s’assoleix la majoria absoluta, i atorgar-li els llocs de sortida que corresponen al que les enquestes estan vaticinant, en promig, a ERC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *