Un referèndum al meu garatge

camatsherreraduranHem convocat un referèndum al meu garatge.

Suposem (em baso en un famós relat de Carl Sagan, basat al seu torn en el mètode de teràpia de grup del psicòleg Richard Franklin) que jo li faig a vostè una asseveració com aquesta. Potser li agradaria comprovar-lo, veure’l vostè mateix. Al llarg dels darrers anys hi ha hagut incomptables demandes d’una major participació ciutadana a la presa de decisions. Quina oportunitat!

– Ensenyi’m-ho – diu vostè.

Jo el porto al meu garatge. Vostè mira i veu una escala, llaunes de pintura buides i un tricicle vell, però no veu ni urnes, ni paperetes, ni cabines enlloc.

– On és el referèndum? – em pregunta.

– Oh, serà aquí – contesto jo movent la mà vagament -. Em vaig oblidar dir que l’estem acabant de convocar.

Em pregunta en quina data es durà a terme el referèndum, per tal de tornar a venir al garatge el dia que es faci i veure-ho amb els seus propis ulls.

– Bona idea – replico –, però és que encara estem acabant de pensar-nos la data. No volem que a ningú li vingui malament aquell dia.

Llavors em demana la pregunta del referèndum, per tal de saber què s’està decidint.

– Bona idea, però passa el mateix: no volíem fer una pregunta que exclogués ningú, i encara estem acabant de pensar-nos-la.

Aleshores em demana quina pregunta proposo jo.

– Bona idea, n’hi ha moltes, però no vull dir-li quina és la meva ja que no vull que ningú senti com que surt perdent, ja que l’important és que el resultat del referèndum sigui un “sí” aclaparador.

I així successivament. Jo contrarresto qualsevol pregunta sobre les característiques del referèndum amb una explicació especial que indica que, si concretéssim, molestaríem algú.

Ara bé, quina és la diferència entre defensar la convocatòria d’un referèndum sense data, sense pregunta i sense proposta de pregunta per part meva, i no defensar en absolut tal convocatòria? Si no hi ha manera de concretar el que decidirà el referèndum i quan, ni què en penso al respecte, què significa dir que vull convocar un referèndum? La seva incapacitat de formular una pregunta que mostri que en realitat no vull convocar tal referèndum no equival, en absolut, a una prova de la meva voluntat de fer-ho. Les decisions que no decideixen res, les propostes que no apunten a cap lloc en concret, són autènticament inútils, per molt valor que puguin tenir per inspirar-nos. El que jo he demanat que faci és acabar acceptant, en absència d’una proposta concreta, que jo estic proposant que es convoqui un referèndum. La pregunta i la data, pel que sembla, les decidirem quan ja haguem votat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *