Russell, “espirals de silenci” i mania persecutòria

paranoyaDarrerament, abunden, tant a la xarxa com a la premsa, anàlisis que apunten a un suposat “silenciament” a Catalunya de les veus que discrepen de la independència. Ja sabeu, les “espirals de silenci”, les “majories silencioses” i altres artefactes per l’estil. Anàlisis que no solen caracteritzar-se ni pel seu amor a la precisió conceptual, ni per la seva atenció a l’evidència empírica (com no sigui per torturar-la selectivament). Anàlisis que no resisteixen a un visionat d’una tertúlia dels “Matins”, i que per descomptat palesen oblits tan importants com que TV3 és només una de les televisions que es veuen a Catalunya, al costat de la qual hi ha conegudes portaveus de l’independentisme català com TVE, Telecinco, Antena 3 o 13TV. Fa pocs anys, quan al meu partit li anaven malament les coses, i quan més d’un company de militància feia aquesta mena d’anàlisis per justificar les continuades derrotes electorals, jo ja opinava que això són anàlisis de mal perdre, auto-enganys que per descomptat només empitjoren les coses, per gran que sigui la bona fe amb la que es facin.

Per això, i malgrat que Napoleó deia allò de que “quan l’enemic s’equivoca, no el molestis“, no puc resistir-me a penjar per aquí uns consells que el genial Bertrand Russell donava a aquells que són propensos a patir mania persecutòria. Espero que algun unionista despert els llegeixi i comenci a combatre, des de dins, aquest discurs de “la culpa la té l’arbitre“. Així, com a mínim, el partit serà interessant i enriquidor per les dues parts. Aquí van, doncs, les quatre màximes de Russell:

Aquí van quatre màximes, que proveiran d’una adequada prevenció de la mania persecutòria a qui accepti suficientment la seva veracitat.

• La primera: recorda que els teus motius no sempre són tan altruistes com t’ho poden semblar a tu mateix.

• La segona: no sobre-estimis els teus propis mèrits.

• La tercera: no esperis que els altres tinguin el mateix interès en tu que tu mateix.

• I la quarta: no et pensis que la gent pensa suficientment en tu com per tenir cap interès especial en perseguir-te“.

Bertrand Russell, The Conquest of Happiness (1930), Capítol 8: “Persecution mania”.

2 Replies to “Russell, “espirals de silenci” i mania persecutòria”

  1. Efectivamente estamos subestimando al enemigo nacionalista. Se necesita un canal de televisión en catalán que lo combata, nos jugamos mucho. La bestia nacionalista es muy peligrosa aunque se disfrace de cordero.

  2. Jota Uve, ja el tenim aquest canal en català, és la televisió de Catalunya i combat la bèstia nacionalista castellana, ja et pots imaginar que la cosa té el seu mèrit tenint en compte l’afany castellanitzador de tots els governs espanyols, fossin més o menys totalitaris o autoritaris.

Respon a Jota Uve Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.